tag:blogger.com,1999:blog-36747332573124332532024-02-20T09:02:35.244-08:00Món inquietJoan Castellhttp://www.blogger.com/profile/13796931996868519909noreply@blogger.comBlogger34125tag:blogger.com,1999:blog-3674733257312433253.post-78370052565115567592014-04-08T04:35:00.000-07:002014-04-08T04:55:23.925-07:00De Ronde en vivo<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Hace años, meses, días que sueño
con esta carrera. Y ha llegado el día. El ansiado momento de vivir De Ronde al
lado de los adoquines. Nos dirigimos de Bruselas a Oudenaarde cogiendo dos
trenes. El primero hasta Gante dónde ya se empieza a notar el ambiente.
Primeros sombreros vikingos, gorras con el logo de la carrera, gente con neveras
(cargadas de cervezas, cómo no) y muchas banderas nacionalistas con el archifamoso
León de Flandes. También un símbolo del ciclismo. En el tren sólo hay un tema
de conversación. Ya sea en flamenco, francés, inglés, italiano, español o
catalán. Ciclismo. Puro y duro. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXv8JM5oeACRKDcwUFPxtAb9aSf_b9aCb_neMQGUTYGo-IjSUu1cCRxZilTzdzM31yAcuPPFCEORwxl2gMmBLrv8u7GdMKwBWQS_D-pyI399yZQQZ8UXqHn-_UBhotqmdOKdKHIgjWmhH0/s1600/IMG_0577.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXv8JM5oeACRKDcwUFPxtAb9aSf_b9aCb_neMQGUTYGo-IjSUu1cCRxZilTzdzM31yAcuPPFCEORwxl2gMmBLrv8u7GdMKwBWQS_D-pyI399yZQQZ8UXqHn-_UBhotqmdOKdKHIgjWmhH0/s1600/IMG_0577.JPG" height="213" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Llegamos a Oudenaarde. La ciudad
que acogerá la llegada ya se encuentra totalmente engalanada y ansiosa por
celebrar este día. Todo está bajo control. Sin sensación de caos. Los autobuses
gratuitos ya esperan para acercar a los aficionados a los diferentes puntos de
la carrera. Los más demandados los muros de Paterberg y Oude Kwaremont. Son 20
minutos de trayecto. 20 minutos que no puedes dejar de mirar por la ventanilla.
Casas engalanadas con banderas. Jardines que sirven de barbacoas. Zonas Vip…
Por fin llegamos a Kwaremont, lugar por dónde la carrera transitará hasta 3
veces. Perfecto. Son las 11 de la mañana, aún quedan 2 horas para el primer
paso de los ciclistas pero ya hay mucho, mucho ambiente. Nos dirigimos casi a
la cima del muro. Hay instaladas media docena de carpas de animación, con
comida y bebidas, además de una gran pantalla gigante para no perder detalle de
toda la jornada. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtM84VrIHs7K97SGMPNlD631vugPqp29dpIrK9pXQQTc1yHEDUIko6fH1LbhJDKmfwtn-yyBBCqawyLm_oKv5ISXb1Cz5yord9_ctwj_CPPjl08g7kgXJJmU_I1dHWPA-Zj59qEn-zbfkT/s1600/IMG_0539.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtM84VrIHs7K97SGMPNlD631vugPqp29dpIrK9pXQQTc1yHEDUIko6fH1LbhJDKmfwtn-yyBBCqawyLm_oKv5ISXb1Cz5yord9_ctwj_CPPjl08g7kgXJJmU_I1dHWPA-Zj59qEn-zbfkT/s1600/IMG_0539.JPG" height="133" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
La gente está muy preparada.
Sillas plegables, incluso sofás hinchables, mesas, más neveras…y muchos de
ellos equipados con sus respectivos maillots. Incluso los más pequeños. Cómo si
se tratara de un Barça Madrid. O lo que sería lo mismo, un Cancellara Boonen.
El belga no llega en su mejor momento a la cita, así que las esperanzas
flamencas están en que alguien sea capaz de destronar a Spartacus. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjr6QyaoICTHQGZf8CWepJxolBaLXy3Y9KZDynyYcU7MXdu6yr-QWf8SwMG3SHw7FGFY3XN4UwgwvpJwNduB0vk68xpG0Xwm6mIIN7p-Z09prg6nI6-DeI04uoqbWkBfV93R2MPTbNiIaZ/s1600/IMG_0583.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjr6QyaoICTHQGZf8CWepJxolBaLXy3Y9KZDynyYcU7MXdu6yr-QWf8SwMG3SHw7FGFY3XN4UwgwvpJwNduB0vk68xpG0Xwm6mIIN7p-Z09prg6nI6-DeI04uoqbWkBfV93R2MPTbNiIaZ/s1600/IMG_0583.JPG" height="133" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Descendiendo el muro unos cuántos
metros en sentido opuesto a la dirección de carrera se llega al pueblo de
Kwaremont. La fiesta es aún mayor, con los bares repletos de fans con sus
cervezas, entonando cánticos indescifrables y más pantallas gigantes. Todo está
a punto. Sólo falta el coche que anuncia la llegada de los ciclistas al grito
de “Rodaniaaaaa” por megafonía. Sí, así 6 horas.
Pobre conductor. Que sufrimiento. El ruido de las bicicletas y coches golpeando
el pavé es indescriptible. Igual que ver las caras de sufrimiento de los
últimos del pelotón. Cómo aprietan los dientes. Tiran de riñón para no quedarse
aún. Demasiado pronto.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTKUAvnDB3KZ643uFFJfo_5Il3jY0lhakRqywI4NaEIqtVHRHU4Wm_zymIrKV4FTSyGgT1N7fZ2BtUtF9ySpekPuOT0JzZ5bfRR6-bRoest5-DUKy70GqCo9d6PCBhBRFvn3A8zXKiGBUs/s1600/IMG_0607.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTKUAvnDB3KZ643uFFJfo_5Il3jY0lhakRqywI4NaEIqtVHRHU4Wm_zymIrKV4FTSyGgT1N7fZ2BtUtF9ySpekPuOT0JzZ5bfRR6-bRoest5-DUKy70GqCo9d6PCBhBRFvn3A8zXKiGBUs/s1600/IMG_0607.JPG" height="213" width="320" /></a></div>
<br />
<span style="text-align: justify;">En unos segundos todo ha pasado.
Coches, motos, ciclistas, helicópteros…pero aún quedan dos ocasiones más de
disfrutarlos. Cuándo se esté decidiendo la carrera. Y que hay que hacer para
pasar el rato? Pues eso…beber más, estar atento a la pantalla y entablar más
conversaciones de ciclismo con tus “vecinos” de Inglaterra, flamencos o incluso
uno que ha venido expresamente de Texas! No le pregunté por Armstrong, no
quería arruinarle el día…</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxN3iTrWIXA5qDb_nviEct_tlKdjCI-QamSq18kXrOwXQtZVYUff9xlEIqGuPAcNyeR0tAjpDp_2cmyfuy1vlBQNgd48lV7wLaEEbLLJTenJt0kJTL-SO93B6TV2X9IpELBVOsxQwY3JKD/s1600/IMG_0597.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxN3iTrWIXA5qDb_nviEct_tlKdjCI-QamSq18kXrOwXQtZVYUff9xlEIqGuPAcNyeR0tAjpDp_2cmyfuy1vlBQNgd48lV7wLaEEbLLJTenJt0kJTL-SO93B6TV2X9IpELBVOsxQwY3JKD/s1600/IMG_0597.JPG" height="213" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El último paso de los ciclistas
es el que despierta más fervor. El público se vuelve realmente loco. Con todos.
Sin excepción. Aún más con los belgas y especialmente Boonen. Una vez ha pasado
la cabeza de carrera y con sólo 15km para el final, las cunetas se vacían en un
segundo y todos se concentran delante de la gran pantalla. Hay mucha tensión y
nervios esperando el desenlace. 3 compatriotas contra un suizo. Y gana
Cancellara. El suizo. En territorio enemigo que sabe reconocer al campeón y su
esfuerzo. La mayoría de ellos le aplaude después del agónico sprint. A pesar de
su derrota. Pero todo es deportividad. Compañerismo. Es ciclismo. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
La vuelta a casa no será amarga
para nadie. Todos han disfrutado de un enorme día. El día más esperado del año
para ellos. Su fiesta nacional. La fiesta del ciclismo. Vivir de Ronde, un
sueño hecho realidad.<o:p></o:p></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgraiCJvWlqcpgZBnvMQKUCOb7Q9RE7Cu1t6xV7aJtPCXlLNsocYt39JsRzYPGp6STvkL1ZwM9kT5uLiLbUZvb1iAgWwFB7P-Wo7NfcQZDPHuTNrfyNfG5htrS6x3YuXKRZLqRMixe_d3EM/s1600/IMG_0541.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgraiCJvWlqcpgZBnvMQKUCOb7Q9RE7Cu1t6xV7aJtPCXlLNsocYt39JsRzYPGp6STvkL1ZwM9kT5uLiLbUZvb1iAgWwFB7P-Wo7NfcQZDPHuTNrfyNfG5htrS6x3YuXKRZLqRMixe_d3EM/s1600/IMG_0541.JPG" height="200" width="133" /></a><o:p> </o:p></div>
Joan Castellhttp://www.blogger.com/profile/13796931996868519909noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3674733257312433253.post-40738273686880292772014-03-25T10:31:00.000-07:002014-03-25T10:31:51.672-07:00Manneken cervecero <div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy9MdubYZsg8IbVBs6CskamI_SDYoolcva99effX97X1Hf0kAP-JIt2jn8Nacxw6lXEkLnqKm_wPRjHM8us1LmjEIoWLh9GoCZRzz0iOMPgfLxhvxpyamOLtTdc7571Dh-Aa6vFaXJ8Y50/s1600/1237635_10151674055459849_2026753164_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy9MdubYZsg8IbVBs6CskamI_SDYoolcva99effX97X1Hf0kAP-JIt2jn8Nacxw6lXEkLnqKm_wPRjHM8us1LmjEIoWLh9GoCZRzz0iOMPgfLxhvxpyamOLtTdc7571Dh-Aa6vFaXJ8Y50/s1600/1237635_10151674055459849_2026753164_n.jpg" height="240" width="320" /></a>Un país que tiene como símbolo un
chavalín que se pasa el día meando, sólo puede tener una bebida como bandera.
Sí. Ese zumo de cebada enemigo de las vejigas más pequeñas. Bélgica y sus
cervezas. Un censo elaborado en 2013 constató que en el país de los adoquines
se producen cerca de 1.300 tipos de diferentes cervezas! Una barbaridad.
Cientos de marcas diferentes, de todos los gustos, sabores y aromas.</div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Pedirse una cerveza en Bélgica no
es como tomar una caña de Estrella. ¡Con todos mis respetos! Es todo un ritual.
Cada cerveza para su momento adecuado. Cada sabor y textura para su paladar.
Sólo hace falta darse una vuelta por el centro de Bruselas para darse cuenta que
los belgas aman su bebida. No hay terraza, mesa o mano sin ella. Además, cada
marca viene con su correspondiente vaso –o casi todas-. Es difícil encontrar
cervezas en los surtidores de los bares. Todas ellas son servidas en botella y
con su respectivo vaso. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI_qoISyyxyMCE2tEnEVLGuyr-nWqHBhcdlZ-hC-MKJtcuTkdr10t0NiAM4BMMVLbnLXWiFRMyozPQ7U92iAT5UrWURHPHAToDMGo0-LsdCHG1hFP6UlZEsTnVQ_PqwJRFKArSvWmK3Dud/s1600/6605-cervezas-belgas.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI_qoISyyxyMCE2tEnEVLGuyr-nWqHBhcdlZ-hC-MKJtcuTkdr10t0NiAM4BMMVLbnLXWiFRMyozPQ7U92iAT5UrWURHPHAToDMGo0-LsdCHG1hFP6UlZEsTnVQ_PqwJRFKArSvWmK3Dud/s1600/6605-cervezas-belgas.jpg" height="140" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Su historia se remonta a la época
medieval. Por aquel entonces estaba prohibida la ingesta de bebidas
alcohólicas. Pero debido a que muchas aguas de manantiales no fuesen potables –o
en algunos casos envenenadas - permitió la redacción de una orden que permitía
el consumo de estas bebidas. Los monjes fueron quienes aprovecharon esta
circunstancia para empezar a elaborar el preciado líquido. Las que hoy se
conocen como las cervezas Trapistas. Aquellas elaboradas en monasterios
trapenses y que tiene que cumplir una serie de requisitos marcados por la
Asociación Internacional Trapense si quieren lucir el logo <a href="http://www.trappist.be/es/pages/asociacion-internacional-trapense">“Authentic TrappistProduct” (ATP).</a><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
En Bélgica se encuentran 6 de
ellos que producen las Chimay, Westmalle, Orval, Rochefort, Achel. Y la Westvleteren por encima de todas. La
botella puede llegar a costar 8 euritos. Aún no he tenido el placer de llevármela
a la boca. La que sí he catado es la Bush. La que se dice que es la cerveza más
fuerte en Bélgica. 12 grados tiene la amiga. Al beberla me recordó a aquella “Dragoon?”
que servían en el Pub Excalibur de Tarragona años A. Y ya sabemos cómo acababan
las noches después de 2 pintas de esas. Ah, bendita la cerveza y que ganas de
expulsar <i>Mi agüita amarilla </i>como
dirían los Toreros Muertos. A su salud!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
http://www.youtube.com/watch?v=65mkv5__Bk0</div>
Joan Castellhttp://www.blogger.com/profile/13796931996868519909noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3674733257312433253.post-85089969908756945252013-09-29T11:12:00.003-07:002013-09-29T11:12:46.218-07:00Lágrimas de plata<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_sJ02WShyphenhyphenc0GexaaYuhXSQL-swZI-WeWo5Rvkli5FYzOFw9QFn_bnc2ZtOlIl0fzjHkJanEqwVUAKVWivlg3fnxJL9XbvN54QF8smQuNEaF9socCrWH0clSloI143LAaW7xcMjAgru00g/s1600/1381980_655282517830105_474111255_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_sJ02WShyphenhyphenc0GexaaYuhXSQL-swZI-WeWo5Rvkli5FYzOFw9QFn_bnc2ZtOlIl0fzjHkJanEqwVUAKVWivlg3fnxJL9XbvN54QF8smQuNEaF9socCrWH0clSloI143LAaW7xcMjAgru00g/s320/1381980_655282517830105_474111255_n.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El Mundial de ciclismo de élite masculino tuvo un final muy cruel para
Purito y Valverde. Después de recorrer 272km en un circuito infernal y con una
lluvia torrencial acompañando a los ciclistas hasta los últimos
quilómetros...el sol apareció y con él, el arco iris, que se acabó enfundando
el portugués Rui Costa. Imponiéndose al sprint a Purito y Valverde haciéndose
con la medalla de bronce. Hasta ese punto parece el relato de una tarda más que
notable para el ciclismo español. Y lo tendría que ser. Pero no está teñida de
oro. Por falta de fuerzas de uno o por la equivocación de otro. Y ya está la
polémica servida.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Los rostros de los ciclistas en el pódium, y sobre todo, las lágrimas inconsolables
de Joaquim, demuestran el poco sabor a gloria que tienen sus resultados. Hasta
la última vuelta, la selección que dirigía Javier Mínguez ni se había mostrado
en carrera. No fue hasta el último paso por la ascensión de Fiésole dónde el
catalán aceleró, rompiendo el pelotón de los favoritos. Era el ataque bueno. A
pocos metros se formó un grupeto de persecución con Nibali, Rui Costa, Valverde
y Urán. Éste último enterraría todas sus opciones en una caída. Una vez pasado
el último repecho de 600 metros con rampas del 16%, Purito fue neutralizado. Y
lo volvió a probar. Se marchó solo otra vez para intentar desgastar el máximo a
los rivales y probar una llegada al sprint con Alejandro, o bien, jugársela con
su ataque. Parecía que la situación estaba controlada y que los dos españoles
harían oro y plata. Hasta que Rui Costa decidió moverse. En ese punto, Valverde
debió saltar a su rueda. Pero el murciano se quedó con Nibali. No hizo ni el
intento de salir. No tenía piernas. Y es comprensible. Después de 270km en las
condiciones que se habían hecho... Pero todo el mundo es libre de criticar,
insultar y señalar culpables des del sofá recién levantado de la siesta. O des
de una sala de prensa.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Señores, la táctica era buena y se estaba llevando a cabo a la perfección.
Pero en el justo momento dónde se decidía la carrera no se pudo rematar. Y no
hay que darle más vueltas. No son máquinas. Son ciclistas que han pedaleado más
de siete horas completamente empapados y que arrastran miles de quilómetros de
toda la temporada. De ahí las lágrimas de Purito. De frustración. De rabia. De
agotamiento. <o:p></o:p></div>
Joan Castellhttp://www.blogger.com/profile/13796931996868519909noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3674733257312433253.post-44684987666692408172013-08-22T08:38:00.000-07:002015-11-18T00:26:35.324-08:00Alaska, la última frontera<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Desaparecido en el mundo. En la última frontera. Allí dónde deseabas estar.
Tú, una sola compañía y naturaleza. Montañas, nieve, glaciares y fauna. Una
sensación de paz e inmensidad irrepetible. Las aguas de un río empiezan a
abrirse paso entre el hielo acumulado de un largo invierno frío. Un grupo de
jóvenes lo contempla mientras se intentan calentar las manos con una pequeña
hoguera. Llueve finamente pero es una delicia dejar penetrar ese aire frío en tu
cuerpo. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie49UisFzuNhbtz3spbESS23SimpjTNVzI3_TKVU7jj7_s5TwPQGnkx6-uQxQMFYtXlpJZYF2pCWbbyMQStl8x565L81LkWEmx7cLvX1z2GBZKyPselu_dueWw-7pp0fMQvgTStO8eKfwc/s1600/DSCN1816.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie49UisFzuNhbtz3spbESS23SimpjTNVzI3_TKVU7jj7_s5TwPQGnkx6-uQxQMFYtXlpJZYF2pCWbbyMQStl8x565L81LkWEmx7cLvX1z2GBZKyPselu_dueWw-7pp0fMQvgTStO8eKfwc/s320/DSCN1816.jpg" width="320" /></a>Una pequeña taberna se llena de conversaciones sobre la vida y el tiempo.
Regadas con cerveza y sopa caliente. Sonrisas y algún que otro lamento. Pero se
espantan los malos augurios con un brindis y una mirada de complicidad. Son
casi las doce de la noche pero la luna se resiste a visitarnos. Es muy tímida y
no tiene ganas de jugar. Ella prefiere dormir en verano. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkWoJ-8Jk6VXJwCFl_LWy5bwZiHU9rfEtdJo9p0UvmovgrV93ICmAyKhz9Lja7KZjCf-iA-tOEJg-MgaPzOYMHnbyqk1zss4razV6BAzmcU9qFq3G5OzhBzpSPcRcVtzWbsI7Q6khas0Rq/s1600/DSCN1849.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkWoJ-8Jk6VXJwCFl_LWy5bwZiHU9rfEtdJo9p0UvmovgrV93ICmAyKhz9Lja7KZjCf-iA-tOEJg-MgaPzOYMHnbyqk1zss4razV6BAzmcU9qFq3G5OzhBzpSPcRcVtzWbsI7Q6khas0Rq/s400/DSCN1849.JPG" width="400" /></a>Una carretera cubierta de nieve nos adentra en las entrañas del fin del
mundo. Las montañas cargadas de ese polvo blanco nos saludan. Quieren que
estemos allí y al final se muestran con todo su esplendor. Completamente
desnudas. Sin ninguna sábana de nubes. Gracias. Emoción y felicidad. Unos
sentimientos que no quiero que se marchen de mi interior. Y más aún al poder
contemplar esas tundras. Kilómetros blancos de nada pero que conforman el
paisaje más bello que existe para los sentidos. Y doy gracias por estar solos.
Es nuestro momento para saborearlo y guardarlo con candado en nuestra retina y
memoria. Pero de repente nuestra compañía se ve interrumpida. Nos olvidamos que
no estábamos solos. Rodeados de los habitantes de este paraje. Los animales.
Ciervos, alces y otros pequeños nos hacen un guiño y nos invitan a sus casas
siempre y cuando les respetamos. Lástima que ese día el jefe de todos aún
parece que duerme. Es un poco perezoso el oso. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Que placer poder caminar por el manto blanco y sentir cómo el frío te
acaricia el rostro. Tú ríes, ella te abraza. Y todo se paraliza. Felicidad
dicen que se llama. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
A nuestro paso nos encontramos pequeños pueblos que empiezan a despertarse
con el fin del invierno con la compañía de los rayos del sol. La gente nos
saluda y muestran su simpatía. Los otros habitantes del lugar. Un placer hablar
con ellos mientras sostienes una taza de café caliente. Porque sus historias te
dejan, una vez más, helado. No quiero ni imaginar cómo es vivir repetidos
inviernos ahí fuera, en una casa de madera, sin electricidad ni agua y con la
sola compañía de tu perro. Mis respetos y mi admiración. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtSbrvI0AKwKFSoDxNk9vfiFvuEsZjr_R2G1WU571G1q0iy_iczWdJaRvdenhz4y6WPsqq2VmfJKALutDmv4z7yzEsRMz0dW2ZW1Z7vl1-ZJJA2HHx9B-NIflwBU-k0bituzuJExK-HYle/s1600/DSCN1875.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtSbrvI0AKwKFSoDxNk9vfiFvuEsZjr_R2G1WU571G1q0iy_iczWdJaRvdenhz4y6WPsqq2VmfJKALutDmv4z7yzEsRMz0dW2ZW1Z7vl1-ZJJA2HHx9B-NIflwBU-k0bituzuJExK-HYle/s320/DSCN1875.JPG" width="320" /></a></div>
Un contraste con el ritmo de la ciudad. No nos queremos ni parar. Queremos
descubrir más el lado salvaje y natural. Y así llegamos a un precioso pueblo
que nos regala una de las postales con más contraste y belleza. Imaginaros el Océano
rodeado por gigantes montañosos con nieve en sus cumbres. Horas contemplándolo
sentados en una playa. ¿Lo véis?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKKXSMNr6NYRJyM_1V5Q5yKWPp1QC45Xf4PhyphenhyphendgccwCbyHZish5Ags1mPp09NF18MMjE2sjzDkmC1QTu7387djeSN1gMdcZRPQxRIPEy0zWxjThGaF-KtIXSWjqxWNAc9q7VxE9GQa1dwr/s1600/DSCN1887.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="124" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKKXSMNr6NYRJyM_1V5Q5yKWPp1QC45Xf4PhyphenhyphendgccwCbyHZish5Ags1mPp09NF18MMjE2sjzDkmC1QTu7387djeSN1gMdcZRPQxRIPEy0zWxjThGaF-KtIXSWjqxWNAc9q7VxE9GQa1dwr/s200/DSCN1887.JPG" width="200" /></a></div>
El último regalo emerge entre las aguas heladas del Pacífico. Dicen que son
ballenas asesinas. A mi me parecen los animales más hermosos que he visto
jamás. Un grupo de Orcas nos acompaña en nuestro viaje mientras delante de nuestros
ojos un glaciar se va resquebrajando lentamente...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="text-align: justify;">Alaska, la última frontera.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
Joan Castellhttp://www.blogger.com/profile/13796931996868519909noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3674733257312433253.post-11743038618740642092013-08-20T08:25:00.000-07:002013-08-20T08:25:12.708-07:00Hasta siempre, Euskaltel<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrVidVLUfBo373Z4_ZeSboJKeAYskxuTECR7xQeNXDgbsF322oMWOG6fDqoNti-fTtv4sqzr-WSluq553AqdEr8awNlHYEgqDEBBwLzuBQJkhuq2TBt_1h5tx5GbXWlTqi7TnN1xXKFSPm/s1600/969496_546624082039497_1493076904_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrVidVLUfBo373Z4_ZeSboJKeAYskxuTECR7xQeNXDgbsF322oMWOG6fDqoNti-fTtv4sqzr-WSluq553AqdEr8awNlHYEgqDEBBwLzuBQJkhuq2TBt_1h5tx5GbXWlTqi7TnN1xXKFSPm/s400/969496_546624082039497_1493076904_n.jpg" width="265" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Euskaltel Euskadi se nos va. Era un fin anunciado que hoy se ha concretado.
El equipo (con la firma telefónica cómo única patrocinador) ha dicho basta. No
me quiero ni imaginar lo que deben pensar ahora mismo esos cientos de miles
aficionados vascos que aman a su equipo y lo han seguido alguna vez de su vida
por las carreteras norteñas y pirenaicas. Ellos, junto los corredores y todos
los miembros técnicos del equipo son los principales afectados por esta muerte
ya anunciada. A nosotros, los aficionados, sólo nos queda lamentarnos y darles
nuestro pésame. Y utilizo palabras fúnebres porque el pelotón se quedará
huérfano la temporada que viene. Es la pérdida de un ser querido y respetado
tanto por la afición cómo los propios profesionales. 20 años en la carretera
son muchos. Ni la historia ha permitido salvar al equipo más longevo. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Hacía mucho tiempo que se conocía la situación de ahogamiento del equipo.
El cambio de filosofía trayendo corredores extranjeros para seguir estando en
la élite puede haber sido el detonante final. Pero también la falta de apoyo de
las instituciones y empresas privadas en los momentos claves para completar los
9 millones de euros de presupuesto para una temporada. 91 millones menos de lo
que se quiere pagar por un solo jugador de fútbol.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El deporte español se está desvaneciendo. Todas las esperanzas se centran
en los malditos juegos de Madrid, pero por el camino ya hay un reguero de
víctimas importantes. Instituciones y clubes deportivos que ven cómo su futuro
corre serio peligro mientras los que dicen ser amantes del deporte y comunicadores
de él se centran y conforman en tragarse que Messi tiene nauseas y que
Cristiano luce nuevo look. No se dan cuenta del drama que representa que un
equipo como Euskaltel desaparezca. No sólo por la parte profesional sino también
porque afectará a todo el ciclismo vasco y español. Con la desaparición de los
naranjas podría verse seriamente dañado el proyecto de la Fundación Euskadi. El
último trampolín que los chavales tenían para alcanzar el sueño del
profesionalismo. Sin ello no hay esperanza. No hay ilusión. No hay ciclismo. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Sigamos echando la vista atrás en aquel maldito Tour del 98 y todos los
posteriores. No enterremos nunca el tema del dopaje de aquella época...para
qué? ¿Para no apostar por un futuro limpio? ¿Para no apostar por los jóvenes
con proyección? ¿Para no apostar por un estilo de vida? ¿Una pasión? <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Para Euskaltel Euskado ya es tarde. La Vuelta España será su despedida y
ojalá los Samuel, Antón, Nieve etc... nos brinden un grandioso espectáculo y se
marchen tocando el cielo ciclista teñido de naranja. El camino hacia él
subiendo las montañas siempre lo ha estado. Y lo seguirá estando. No me cabe la
menor duda. Pero al aficionado vasco le faltará su equipo. Su orgullo. Una
parte de su corazón. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Hace dos años escribí este post después de que Igor Antón ganara la etapa de la Vuelta España que acababa en Bilbao. Sin duda, uno de los momentos más emocionantes de los últimos años.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://moninquiet.blogspot.ca/2011/09/bilbao-donde-los-suenos-se-hacen.html">http://moninquiet.blogspot.ca/2011/09/bilbao-donde-los-suenos-se-hacen.html</a></div>
Joan Castellhttp://www.blogger.com/profile/13796931996868519909noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3674733257312433253.post-67164544216241479432013-08-06T08:49:00.002-07:002013-08-06T08:49:38.647-07:00El Pantani más personal<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgisH5lCi7vBlDPebGPl9c1U2hlcBeaBWyAVE8R2ynGky67uHGR5TYLbvBZfF8BqGpp8y-IbxDsKM5_uxdFYcJYoGphSZFMUo1w2-xW63sfN097lsXZteQqlsdSaddUVjCD9m7CvWxgd9rL/s1600/images+(1).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgisH5lCi7vBlDPebGPl9c1U2hlcBeaBWyAVE8R2ynGky67uHGR5TYLbvBZfF8BqGpp8y-IbxDsKM5_uxdFYcJYoGphSZFMUo1w2-xW63sfN097lsXZteQqlsdSaddUVjCD9m7CvWxgd9rL/s400/images+(1).jpg" width="285" /></a>Hacía tiempo que quería abordar el mundo del "Pirata" Pantani
pero hasta ahora no había tenido tiempo. Deseaba devorar la obra "Un hombre
en fuga" traducida al castellano de la mano de la editorial Cultura
Ciclista. Quería conocer la vida del Panta, sus inicios, su carrera, sus
triunfos y derrotas y sobretodo el porqué de su fin. Este libro me ha
transportado a su mundo y ahora siento mucha más admiración hacia su figura. Y
mucha pena. Una profunda pena. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Su historia empieza cómo muchas otras. Un muchacho con pocos recursos pero
que de repente, una bicicleta se cruza en su camino. El gusanillo del ciclismo
le devora por dentro hasta que cumple su sueño de ser profesional gracias a su
talento en las cumbres. Pantani fue y será un ídolo. Por su genio y
personalidad sobre ruedas. Pero pocos conocían al verdadero Marco. Su familia y
unos pocos allegados. El caso de su Mánager y amiga Manuela Ronchi, quién nos
acerca su trágica biografía juntamente con el periodista Gianfranco Josti.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Un hombre débil que necesitaba demasiadas motivaciones para competir. Su
amor por una mujer le hizo volverse demasiado loco en numerosas ocasiones.
Acusaciones de dopaje, fraude deportivo incluyendo visitas a los tribunales.
Malas influencias personales... demasiadas cargas para una mentalidad frágil
que no pudo soportar el peso de la fama. La gloria de ser un ícono. Tenía la
majestuosidad de un imponente castillo de arena. Pero esa arena, blanca, se lo
llevó por delante arrastrado por un Tsunami. Cocaína era su nombre. Su único
refugio en los días de desesperación. Un refugio que no le pudo dar su amada bici, aquella que
después de la temporada del 98' (la del doblete Giro Tour) se convirtió en una
losa muy pesada. Ese año fue su gloria deportivo. El siguiente fue el inicio de
su entierro profesional y personal. Durante la disputa del Giro del 99 en el
que era líder, un control sanguíneo desveló unos niveles de hematocrito por
encima de lo permitido. Il Pirata fue descalificado.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Panta se dejó ir y no pudo escalar esa montaña nevada. Un hombre en fuga
nos conduce poco a poco por esta cumbre. Con curvas y pendientes de drama con
porcentajes salvajes endurecidos aún más por el mundo ciclista. Con todo lo que
conlleva. Aficionados, compañeros, directores y periodistas. En definitiva, una
sociedad que nunca supo la verdad -o no quiso saberla- y sólo se quedó con sus
casos de dopaje y su muerte por sobredosis. El morbo de la vida. Si fuisteis admiradores del gran Marco no
dejéis pasar la oportunidad de conocer su vida personal más allá de los focos mediáticos. <o:p></o:p></div>
Joan Castellhttp://www.blogger.com/profile/13796931996868519909noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3674733257312433253.post-78181667207830802052013-07-14T12:57:00.001-07:002013-07-14T12:57:50.017-07:00Y a Froome ya lo acusan<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_I9RuaxzFOre6pxnwlir8GUylMrmlKiDWAmfoTa7uuN-U6afh7_1NDrebhoIyzAgX1jLlUpppqNvNcS7vAvJYtK3JZrbICU9nObDfADqz9gH1icxijUhMq2ZfdP6PQMbPm-FaCJrQwsRU/s1600/froome--644x362.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_I9RuaxzFOre6pxnwlir8GUylMrmlKiDWAmfoTa7uuN-U6afh7_1NDrebhoIyzAgX1jLlUpppqNvNcS7vAvJYtK3JZrbICU9nObDfADqz9gH1icxijUhMq2ZfdP6PQMbPm-FaCJrQwsRU/s400/froome--644x362.jpg" width="400" /></a></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Instantes después de que lanzara su demoledor<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>y brutal ataque para deshacerse de Alberto
Contador, y se podían leer algunos mensajes acusando a Chris Froome de no ir
limpio. El más fragrante el del jefe del equipo de Contador, Oleg Tinkov. La subida
al Mont Ventoux ha sido sencillamente una obra de arte. Una oda a ese ciclismo
que tanto nos gusta. Con ataques prácticamente a pie de puerto. Y dónde son los
mejores los que dan la cara. El líder quiso responder de forma implacable a
todas las críticas que han llovido a su equipo por su debilidad. Lo cierto es
que hoy estuvo bien arropado y Porte hizo de las suyas recordando la exhibición
de hace una semana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Froome ha hecho una subida exquisita y ha ganado con la autoridad que
atesora en el Tour. Y por eso ya se ha llevado los primeros comentarios.
Señores, pasemos página y dejemos de sospechar de cada ciclista que gana o toca
el cielo con una heroicidad. Dejemos de lado esa parte oscura del ciclismo y
centremos en hablar de victorias, historias personales, de la gente que llena
las cunetas o de los niños que sueñan en convertirse en sus ídolos algún día.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;">Hoy mismo también se ha conocido la noticia de que el atleta Tyson Gay ha
dado positivo en un control realizado fuera de competición. Además, cinco
jamaicanos son sospechosos, entre los que se encuentra Asafa Powell. No es la
primera vez que el atletismo se ve envuelto en estos oscuros asuntos. Pero la
repercusión mediática no es la misma que con el ciclismo. La trampa sí. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-ansi-language: ES;">En fin, que este es el cuento de nunca acabar. Yo me quedo con lo que me
han hecho disfrutar hoy el propio Froome, Quintana, Nieve y compañía. Que siga
así</span></div>
Joan Castellhttp://www.blogger.com/profile/13796931996868519909noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3674733257312433253.post-11826869801624328532013-07-11T04:25:00.002-07:002013-07-11T04:25:48.055-07:00Las críticas gratuitas a Carlos de Andrés y Perico Delgado<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Muchas de las retransmisiones de
ciclismo en España (lamentablemente cada vez son menos) tienen dos voces
propias. Carlos de Andrés y el ex ciclista Perico Delgado. Los dos han formado
un duo inseparable e imprescindible durante un buen puñado de años. En
vísperas del inicio del Tour corría peligro la presencia de Perico como
comentarista. El motivo, falta de patrocinio. Por redes sociales se dejó ver la
estima que el público tiene hacia su figura y su admiración como comentarista
profesional. Si bien, por las mismas redes sociales, y ya durante la disputa de
la ronda gala, se pueden ver muchas críticas hacia el propio Perico y su
compañero Carlos. Críticas gratuitas hacia comentarios o pequeños errores que
se cometen durante la retransmisión. Errores lógicos y normales después de
pasarse una media de casi CUATRO horas de directo.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim8Y5dPeFKdgUsL2gAzIuVKNAM2AEis_sZIGpTk3SlCz1IRbVc4oTYT2gQwNWJflKmt2VoaDSgE65spBP-uDifP912sXHIXIEIjkWqhRXVyhJdPuWXZTkdPkVeBGshj3m5QRuwj3wcIBva/s1600/PRODUCTOS_Periodico_PUBLISH_20120615_es_PAG400_MEDIA_0d9417df-c7eb-497c-a1b3-3068a35d0469_low.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim8Y5dPeFKdgUsL2gAzIuVKNAM2AEis_sZIGpTk3SlCz1IRbVc4oTYT2gQwNWJflKmt2VoaDSgE65spBP-uDifP912sXHIXIEIjkWqhRXVyhJdPuWXZTkdPkVeBGshj3m5QRuwj3wcIBva/s200/PRODUCTOS_Periodico_PUBLISH_20120615_es_PAG400_MEDIA_0d9417df-c7eb-497c-a1b3-3068a35d0469_low.jpg" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Esas críticas (no hay día que no
haya leído alguna) vienen muchas veces desde aficionados con blogs o páginas
web sobre ciclismo. Los bloggers que se creen periodistas. Sí, ellos hacen un
servicio formidable enriqueciendo el ciclismo con reportajes y opiniones.
Internet está plagado de este tipo de sitios web y es de agradecer. Pero hay
que saber separar la opinión de la información. Y lo que es más importante. Una
profesión con un simple hobby. Porque lo que hacen Carlos y Perico cada tarde
del mes de julio y agosto tiene, mucho y mucho mérito. Se pueden equivocar. Lo
hacen porque son humanos y son muchas horas en directo. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Estas críticas de forma y
contenido llegan desde tíos que ven la etapa tranquilamente sentados en el sofá
de su casa. Permitiéndose el lujo de echar una cabezadita si la etapa va
tranquila… y luego, mientras beben un vaso de horchata escriben 4 líneas sobre
la etapa. A todos ellos les invito a probar una sola vez, una sola vez, a
meterse en el papel de los comentaristas. Ya veríamos el resultado. Sólo pido
un poco más de respeto y menos burlas y palabras jocosas. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Las críticas son bienvenidas
siempre que sean constructivas, educativas y con un tono de respeto y no de
despecho. Tengamos el Tour en paz. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Joan Castellhttp://www.blogger.com/profile/13796931996868519909noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3674733257312433253.post-9463539200997804352013-07-07T11:53:00.000-07:002013-07-07T11:53:04.079-07:00El Sky baja a la tierra<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Tras la etapa del sábado en AX3
Domaines todos los titulares apuntaban hacia una misma dirección. Froome y Sky
han sentenciado el Tour. Y era lo que parecía aunque si tirara de tópico para
decir que quedaba un mundo hasta París. Pero señores, la primera parte de la
etapa de este domingo casi nos tapa las bocas. Y digo casi porque el final ha
sido, cuánto menos, poco entendible. El invencible Sky se ha desmoronado de
manera incomprensible después del poderío exhibido en la jornada previa. Froome
apuntaba al final de la etapa que sus compañeros pueden haber acusado el
cansancio… un argumento que funcionaria en un caso singular pero no en todo el
bloque.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Movistar supo leer perfectamente
la carrera y se puso a jugar a ser ciclistas. Los de verdad. Los de la épica. Los
ataques de lejos. Porque Froome se había quedado más sólo que la una a 140km de
meta! A ratitos se dejó ver el Saxo de Alberto Contador, al que se le brindaba
una ocasión perfecta para intentar enderezar el rumbo después del varapalo del
sábado. Pero el de Pinto no tenía ganas de marcha. O sencillamente no pudo. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Las subidas al Portet d’Aspet i
Menté se hicieron a ritmo endiablado. Los aficionados nos frotábamos las manos
con todo lo que quedaba por delante viendo la ofensiva contra Sky. Pero ahí se
acabó la etapa. Movistar se dedicó sencillamente a controlar. Eso sí,
enterrando las opciones de Porte en la general, y mirando posiblemente de
conquistar la etapa. No quiso jugar con las opciones Quintana Valverde. El
colombiano lo intentó 4 veces en la última subida, pero de una forma tímida y
siempre con Froome respondiendo. Sí, el Sky perdió su potencia, pero Froome
demostró que es el más fuerte del pelotón. No se le vio ni un momento de
debilidad. Pero hoy seguro que dormirá plano después del esfuerzo y los nervios
que habrá pasado. Sin antes una pequeña reprimenda que habrá en el hotel… <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Hemos visto que el Sky es
vulnerable. Que Movistar es ahora el bloque más fuerte pero Froome sigue
imponiendo demasiado. Incluso cómo para intentar probarle. Eso sí, la fuerza
entre los españoles Valverde, Contador y Purito parece que van justitas. Con el
murciano un puntito mejor. <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El líder ha salido vivo de una jornada
espectacular de ciclismo. Ahora primera jornada de descanso para cargas pilas y
encarar una semana con la crono del miércoles y el Mont Ventoux el domingo como
platos fuertes. Si Froome está bien, puede sentenciar el Tour antes de los
Alpes…<o:p></o:p></div>
Joan Castellhttp://www.blogger.com/profile/13796931996868519909noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3674733257312433253.post-9740620961302932152013-06-27T03:56:00.001-07:002013-06-27T03:56:37.347-07:00¿Quién ganará el Tour del centenario?<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
La edición número 100 del Tour de
Francia nos saluda. Ya está aquí el gran acontecimiento del mundo del ciclismo.
Pero este año con un sabor de cumpleaños y grandeza. El centenario de la ronda
gala promete ser espectacular y apasionante. Al menos de salida. El recorrido
está diseñado para ello dejando atrás las críticas del pasado año por falta de
espectáculo. La carrera se iniciará este sábado en <b>Córcega</b> sin el típico
prólogo. La isla acogerá las tres primeras etapas, que prometen ser explosivas
con un terreno rompe piernas y propicio para fugas y sorpresas. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
3.400 km repartidos en 21 etapas.
4 de ellas llegadas en alto y 2 contra relojes más una por equipos. A destacar
las 2 etapas de los pirineos, el final en alto del temible <b>Mont Ventoux</b>, pero
sobretodo, el doble paso por el <b>Alpe d’Huez</b>, con final de etapa incluido. Una
jornada que será un monumento al ciclismo y al Tour y que puede ser la llave
para conocer el ganador final. Ese que portaré el preciado <b>amarillo</b> en
<b>París</b>. Que por cierto, un final distinto al de cada año, ya que los
supervivientes llegaran a los Campos Elíseos alrededor de las 21h de la noche.
Otra de las grandes novedades.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9ZZvxJhiInDUNrMgPMGtWZSArhyphenhyphenYjsRLBcAWA1BNKWpIGN6mhuGqh6X0P67NX3CAP8FS0H0n7Mb5NagvCDWCOSpTPR2LwAy2HIT_7thjn5wHnoGiA7-0u8lFWAc5WtDS9wNv8r1zL5dOu/s1600/froome.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9ZZvxJhiInDUNrMgPMGtWZSArhyphenhyphenYjsRLBcAWA1BNKWpIGN6mhuGqh6X0P67NX3CAP8FS0H0n7Mb5NagvCDWCOSpTPR2LwAy2HIT_7thjn5wHnoGiA7-0u8lFWAc5WtDS9wNv8r1zL5dOu/s320/froome.jpg" width="320" /></a>Así que veremos un podio en medio
de la noche. ¿Y quién estará arriba del todo? El listado de favoritos es muy
amplio. Pero hay un hombre que asusta y que tiene el cartel de máximo
candidato. El británico <b>Chris Froome</b>. El que fuera guardaespaldas del aún
vigente campeón Bradley Wiggins, y que no defenderá su trono debido a la lesión
de rodilla, Froome se ha convertido en
el jefe de filas. Sin duda, el ciclista que ha demostrado estar más en forma en
lo que llevamos de temporada. Se llevó la Dauphine Liberé (ante sala del Tour)
sin despeinarse y ahora quiere sumar su primera gran vuelta. Su máximo rival
puede ser el mismo. Veremos si nota la presión o si el Tour se le acaba
haciendo demasiado largo por eso de llevar casi toda la temporada en buen tono.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Una vez presentado Froome se abre
la veda de los otros contendientes que también sueñan con la gloria amarilla. Y
por qué no,<b>Alberto Contador</b> es, sin duda, la máxima
esperanza del ciclismo español. Un Tour que se adapta perfectamente a sus
características de escalador puro y buen contrarrelojista. Cierto es que el de
Pinto ha demostrado no tener esa alegría de años atrás al devorar montañas. Sus
cambios de ritmo siguen siendo explosivos pero le cuesta mantener el hueco y
acaba siendo cazado. Una tónica que se ha repetido durante estos meses previos
al Tour. Él siempre ha defendido que estaba encaminando su preparación para
Julio y que conforme pasen los días veremos al mejor Contador. Ésta podría ser su última gran oportunidad de
ganar un Tour.<o:p></o:p></div>
la podrían conseguir.<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUgEQZnN8cLEfIlGq83g0DlQvmoeor4TSRDWkoZAz5u6f_i2XMuA_zYNxdpWTNB6WZmIJqVljZTrgb-gLvU0ZxbFWOmbfqtVYP93nL93VyFGzRmOh1Hn3aXTqlgkMLoQfYOVQy449kOwcp/s1600/VueltaPodiumHORIZ151637923WEB.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUgEQZnN8cLEfIlGq83g0DlQvmoeor4TSRDWkoZAz5u6f_i2XMuA_zYNxdpWTNB6WZmIJqVljZTrgb-gLvU0ZxbFWOmbfqtVYP93nL93VyFGzRmOh1Hn3aXTqlgkMLoQfYOVQy449kOwcp/s320/VueltaPodiumHORIZ151637923WEB.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El Podium lo podría completar<b>
“Purito” Rodríguez,</b> a quién, este año sí, el Tour le favorece. Mucha montaña y
menos quilómetros contra el crono. Joaquim ha mejorado en esta disciplina pero
también es verdad que responde mejor en los puertos españoles e italianos que
no en los largos y tendidos franceses. Él se ve confiado y capaz de hacer algo
bonito. Guerra dará seguro al igual que <b>Alejandro Valverde</b> quién llega a la
ronda con el objetivo de estar entre los 3 mejores. Pero ya sabemos que el
murciano acaba reñido con la carretera francesa y siempre se tiene que
“conformar” con alguna etapa. Sin ir más lejos tenemos el ejemplo del año
pasado.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Otro nombre a tener en cuenta
será el del joven <b>Tejay Van Garderen.</b> Mejor joven y quinto en la general de la
pasada edición, este americano tiene en sus piernas el futuro del ciclismo en
las grandes vueltas de 3 semanas. Escalador y mejorando en las cronos, podría
ofrecer mucho juego en la presente. Sin duda, un valor en alza y del cual se
espera mucho. En el mismo equipo BMC encontramos al ganador de un Tour <b>Cadel
Evans.</b> Después de acabar el Giro, el rendimiento del australiano es una
incógnita. ¿Será el jefe de filas o simplemente se convertirá en gregario de
Van Garderen? Y de una incógnita pasamos a otra.<b> Andy Schleck.</b> Todo el mundo se
pregunta qué ha pasado con él y si será capaz de recobrar ese golpe de pedal
que maravilló a todo el mundo. El menor de los Schleck ha confesado en la
última semana que él podría ser la sorpresa de Julio. ¿Está realmente
capacitado para luchar con Froome, Contador y compañía? De ser así, sería una
agradable sorpresa.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Estos nombres son los que a
priori aparecen como los principales favoritos a la victoria final en París.
Tendremos que dejar pasar los primeros con sus nervios y caídas para ver si
todos ellos siguen en liza y nos brindan un Tour mucho más espectacular que la
última edición. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b>Algunos datos de la carrera:</b><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Total km: 3.404<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
7 etapas llanas<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
5 medio montaña<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
6 alta montaña con 4 finales en
alto<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
2 contra relojes individuales<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
1 contra reloj por equipos<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
2 días de descanso<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b>El punto más espectacular:</b> La
doble subida, con final incluido, a Alpe d’Huez, en la etapa 18.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b>Candidatos:</b><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: yellow;">Maïllot amarillo: </span>Froome,
Contador, Purito<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: lime;">M Verde:</span> Sagan, Cavendish, Purito<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;">Blanco al mejor joven:</span> Van
Garderen, Quintana, Pinot<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: red;">M. Escalador</span>: Froome, Voeckler,
Nieve<o:p></o:p></div>
Joan Castellhttp://www.blogger.com/profile/13796931996868519909noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3674733257312433253.post-68684464036076710282013-04-19T10:32:00.000-07:002013-04-19T10:32:14.130-07:00Be Bear aware<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Arriba la primavera a Whistler. O això diuen… perquè plou dia sí i dia
també amb temperatures entre 0-7 de màximes. Primavera canadenca serà. Al
contrari dels països càlids, amb l’arribada de la nova estació els whistlerians
es deuen sentir un poc deprimits. Per què? Perquè se’ls hi acaba això de pujar
cada dia a la muntanya. Se’ls hi fon l’or blanc. Aquest diumenge serà el darrer
dia que Whistler Mountain obrirà les seves portes per als esquiadors (durant l’estiu
es converteix en un Bike Park). Tot i que els més desesperats encara tindran
oberta Blackcomb Mountain fins el 24 de maig. 6 mesos de temporada d’esquí.
Estan bojos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Bé, a banda d’aquest fet, la primavera trompetera implica el despertar d’un
petit animaló molt comú a Whistler i que a mi, personalment, cada vegada m’està
fascinant més. Tot i això, encara no està a l’alçada del meu estimat tauró
blanc. Es tracta del Black Bear o Ursus Americanus o simplement l’ós negre. És
un ós natiu de Nord Amèrica, no massa gran i omnívor El pes d’un mascle
oscil·la entre 57-250kg mentre que el de la femella és un 30% menys, 47-170kg.
Poden arribar a mesurar fins a dos metres de llarg.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1P59AOhfABbCJesUWB0NQ1zMbvXB3E_Pm5Txoa_6gYSSRjFnaXN18dJo8TsIb7VbScP5lfkdzp_bcTact8NHAAFETEd8Gr_4JXguLks66Q1VbHZL5prKQg6N7bpqaTEepW6vUrqYKW8ng/s1600/d3cbfd4a764846501b619404ebb6c6be.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1P59AOhfABbCJesUWB0NQ1zMbvXB3E_Pm5Txoa_6gYSSRjFnaXN18dJo8TsIb7VbScP5lfkdzp_bcTact8NHAAFETEd8Gr_4JXguLks66Q1VbHZL5prKQg6N7bpqaTEepW6vUrqYKW8ng/s320/d3cbfd4a764846501b619404ebb6c6be.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Whistler és considerat
territori d’óssos, i prova d’això és el prop del centenar d’óssos que viuen
entre les muntanyes i els boscos del poble. I ara estan desperts després dels
mesos d’hivernació. Tots els habitants coneixen al peu de la lletra les normes que
s’han de seguir per tenir una convivència pacífica entre les dues comunitats.
Fins i tot hi ha una associació dedicada exclusivament a aquestes tasques. <a href="http://www.bearsmart.com/bear-smart-whistler">Get BearSmart Society. </a>Whistler n’és membre des de l’any 2011. Amb el lema "Be Bear aware"</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Passejant pel poble et dones compte de la proximitat dels animals. A
pràcticament totes les parades dels autobusos hi ha cartells informatius durant
tot l’any. I també les papereres tenen tancaments especials a prova d’óssos per
a que no puguin “provar” el menjar humà. I sobretot en aquest temps, quan tot
just s’han despertat i estan afamats. La brossa és el perfecte complement de
calories per a ells. D’aquí els esforços de mantenir-los allunyats del nucli
urbà. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrt22-zC4fZMlwXpnfjZ1SViAsfXkXkr6BkICZEyXed5ztZzanvlg8e_QTn5ZscPJDqE7Km5srP1dSlgrmQZltgn9BFKq0BJfNJeElT6vfYEwCHcZoHpWWNfqLUvGItCedbyWc5Qke9unA/s1600/P1020173.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrt22-zC4fZMlwXpnfjZ1SViAsfXkXkr6BkICZEyXed5ztZzanvlg8e_QTn5ZscPJDqE7Km5srP1dSlgrmQZltgn9BFKq0BJfNJeElT6vfYEwCHcZoHpWWNfqLUvGItCedbyWc5Qke9unA/s320/P1020173.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Tot i això, és més que habitual veure els animalons caminant pel mig del
poble, normalment a les nits. Però encara és més habitual és veure’ls
alimentant-se a qualsevol dels camps de golf que hi ha mejant-se l’herba o
simplement a qualsevol àrea residencial. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCkMBTMN7xyy4_usxJ8fiIKMKHKC7Ws8QyF88cv9qRVS7Ke1Pi__Aui1G-zqVcGWztQtD6mCaisJnxrt23GYv2I0VHRRXPhc19GUak-B-CyDvVAtuQGWs6PGI66OGNmLK-MrMLf4SySfc-/s1600/doc4b43e029095d9237641307.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="121" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCkMBTMN7xyy4_usxJ8fiIKMKHKC7Ws8QyF88cv9qRVS7Ke1Pi__Aui1G-zqVcGWztQtD6mCaisJnxrt23GYv2I0VHRRXPhc19GUak-B-CyDvVAtuQGWs6PGI66OGNmLK-MrMLf4SySfc-/s200/doc4b43e029095d9237641307.jpg" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Què s’ha de fer en cas de trobar-te un cara a cara? Intentar no perdre els
nervis. És a dir, actuar amb normalitat, no ficar-se nerviós i començar a
parlar a l’ós en un to suau. Mentre li parles t’has d’anar allunyant lentament,
però mai sense perdre’l de vista. Òbviament si estan menjant no els has de
molestar i menys intentar tocar-los o apropar-te a les cries. Llavors sí que
estaríem parlant de veritables problemes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Tot i que sembla una convivència pacífica entre ós i humà, l’any passat va
ser l’any amb més morts d’óssos en la darrera dècada a Whistler. Més de 20 van
resultar morts per diverses causes. 9 d’ells atropellats per cotxes. La resta?
Matats després d’haver-se produït un “conflicte”. Aquesta xifra ha fet posar en
alerta a autoritats responsables, i també als veïns, de que s’han de seguir
extremant les precaucions i buscar noves vies de convivència. Perquè en aquests
conflictes qui surt sempre perdent és l’ós, qui acaba sent assassinat...<o:p></o:p></span></div>
Joan Castellhttp://www.blogger.com/profile/13796931996868519909noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3674733257312433253.post-64680572731551812632013-03-25T22:24:00.000-07:002013-03-25T22:29:07.819-07:00Claim your place<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">L’última actualització del blog va ser al novembre. Des de llavors moltes
coses han passat i el poc temps per escriure i, a vegades, les poques ganes,
han fet que tingués aquest espai totalment abandonat. Molts de vosaltres ja
sabeu que des del desembre estic vivint a Whistler. Un poble de muntanya situat
aproximadament a 200km al Nord de Vancouver i que és conegut per ser un dels
millors <a href="http://www.whistlerblackcomb.com/">ski resort</a> del món. I no és per a menys. Dos muntanyes (Whistler i
Blackcomb) donen lloc al nom del complex. I totes dues són un paratge
incomparable per als amants d’aquest esport. Més de 200 pistes i quilòmetres i
quilòmetres de neu pols, el que és denominat “powder”, fan d’aquest lloc
l’epicentre de l’esquí nord americà. O si m’ho permeteu, de tota Amèrica. Aquí
teniu un tastet. </span><span lang="CA" style="font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"> <a href="http://www.youtube.com/watch?v=gRitE61vwgs">http://www.youtube.com/watch?v=gRitE61vwgs</a><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Viure a Whistler no és gens fàcil. Primer no ho va ser per les condicions
climatològiques (nevant pràcticament cada dia i amb temperatures entre 0 i
-10). Per a un noi de costa mediterrània és xocant el canvi, però em vaig
adaptar prou bé. I segon, pels preus del menjar.. .excessivament cars. Només un
exemple. Una poma normal 1,70$. Ja us podeu fer una idea.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFLN_9ccl3mClUbg6FO9hyphenhyphenxfc0K_EYtxJV1dszRLDLMcNWv7tBEUV9bdsCXrrEH9kEhYYo4IoxcIY2gS5HYM9vwMAXbpn6-wuliQGlTU3X68CfYmLSCrpC8ie2Pj1VB59aI7tut5dXB3DS/s1600/DSCN1554.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFLN_9ccl3mClUbg6FO9hyphenhyphenxfc0K_EYtxJV1dszRLDLMcNWv7tBEUV9bdsCXrrEH9kEhYYo4IoxcIY2gS5HYM9vwMAXbpn6-wuliQGlTU3X68CfYmLSCrpC8ie2Pj1VB59aI7tut5dXB3DS/s320/DSCN1554.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A Whistler, el poc temps lliure que tinc, el mato esquiant. I en vaig haver
d’aprendre, perquè vaig arribar aquí sense tenir ni idea. Alguns de vosaltres
en podeu donar fe. A base de caigudes i patinades durant la primera setmana va
ser suficient per aprendre. I no només per oci. Tres dies per setmana vaig a la
feina esquiant. Sona a bogeria, però es veritat. Ah, i les vistes des d’una de
les oficines, a 2.200m d’alçada, són espectaculars...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyYmJieEd_xB-Ehge2KCa_2ggnoTB5Yei7kSCkCaobrZ2qsCkQeiriAlQhHUEjb_o_LowkdxQoK9PUUndgCPsFxtawme3LDi-cmu084WWTnUlbCIXiuFe2wxn61ADfs2UekS7Y41m0dKO_/s1600/DSCN1492.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyYmJieEd_xB-Ehge2KCa_2ggnoTB5Yei7kSCkCaobrZ2qsCkQeiriAlQhHUEjb_o_LowkdxQoK9PUUndgCPsFxtawme3LDi-cmu084WWTnUlbCIXiuFe2wxn61ADfs2UekS7Y41m0dKO_/s320/DSCN1492.JPG" width="320" /></a><span lang="CA">M’he passat l’hivern fent gofres, hot dogs, crepes i servint begudes
calentes, a banda de portar la comptabilitat i encarregar-me una mica de tot
plegat de l’empresa EuroSnack. Una companyia petita que té la seu a Califòrnia.
L’amo és francès i té una retirada a Hollande. Ell viu a Califòrnia així que jo
sóc com el seu manager a Whistler. No diré que ha estat fàcil. Perquè no ho ha
estat. Sobretot per problemes que hem tingut amb algunes de les noies que
treballen o han treballat per nosaltres. I també per diversos merders de la
feina de cada dia. Però ara que la temporada està pràcticament acabada (tanquem
el 21 d’abril) puc dir que em sento content i feliç de com ha anat tot. Moltes
pedretes en un camí que des de que havia arribat a Vancouver havia estat
planer. Però aquesta feina m’ha servit per créixer professionalment (no com a
periodista) i també, per millorar l’anglès, que al cap i a la fi era l’objectiu
del meu viatge.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A banda de treballar i esquiar també hi hagut temps de conèixer bona gent,
fer excursions amb trineu tirat per gossos, patinatge artístic (bones
caigudes...) i un viatget per la costa de Washington i Oregón amb el Rubèn.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNr0XGsNA_VovUW4mFhNONv_wLY5nEGqDtihv_-h15sN92kYe9SVKfHFqXcBcqQYFbNjS8IJOZRfqXha5biBaV5v5VNKj0CynA_9dshmiZLoyRNFOG4sP9TSR7s_6u_F2YOyMDyidZLAlP/s1600/3513_10200667259872714_159441075_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNr0XGsNA_VovUW4mFhNONv_wLY5nEGqDtihv_-h15sN92kYe9SVKfHFqXcBcqQYFbNjS8IJOZRfqXha5biBaV5v5VNKj0CynA_9dshmiZLoyRNFOG4sP9TSR7s_6u_F2YOyMDyidZLAlP/s320/3513_10200667259872714_159441075_n.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">No hem desaprofitat gens el temps. I encara queda. Com he dit, tanquem el
21 d’abril i després encara estaré uns dies més per Whistler per fer Hiking,
llogar algun dia una bici de carretera (gairebé 7 mesos sense la bici...) i
veure l’entorn sense neu. Ah, i també veure algun Black bear! Ja es comencen a
despertar i des de que estic al Canadà, que encara no n’he vist cap. Ja va sent
hora. Pels boscos de Whistler en tenen comptabilitzats prou d’una vuitantena. I
és freqüent veure’ls pel poble en recerca de menjar. En aquest <a href="http://www.youtube.com/watch?v=dJea2c0-0SU">vídeo </a>els podeu
veure al jardí d’una casa jugant tranquil·lament. També hi ha un altre animaló
comú molt simpàtic. El denominat “Cougar”, o pantera de les muntanyes. Aquest
espero no veure’l. O si més no, de lluny. (Als Simpsons en trobareu un exemple <a href="http://www.youtube.com/watch?v=NhUkowuX-Ks">http://www.youtube.com/watch?v=NhUkowuX-Ks</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A tot això, ja tinc el bitllet de tornada a casa comprat. Sí, perquè hi ha
tornada. El visat d’estudiant i treball s’acaba i de moment no hi ha manera de
seguir al país. Així que el dia 20 de juny, si tot va bé, aterraré al Prat
gairebé 9 mesos després d’haver marxat. Però abans m’espera un gran viatge de
gairebé un mes que em portarà a conèixer una gran regió d’Alaska (des d’Ancorage
fins a Fairbanks). Per després tornar a baixar fins a la costa oest americana i
fer un tomet per San Francisco, Yosemite, Sequoia, Gran Canyon i Las Vegas.
Serà moment de fer el salt a la costa est canadenca per visitar Toronto, Mont
Real, Otawa i Quebec per finalment estar 4 dies a Nova York i acabar tornant a
casa...La part que em va fa més il·lusió? Sens dubte Alaska...serà un somni
poder conduir per aquelles carreteres desertes només rodejades de natura. Ja
friso per ser-hi. Però abans encara queden dos mesos per gaudir al màxim!<o:p></o:p></span></div>
Joan Castellhttp://www.blogger.com/profile/13796931996868519909noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3674733257312433253.post-19432280383702706302012-11-21T22:57:00.000-08:002012-11-21T22:57:03.406-08:00Esport o espectacle?<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Un dels esports amb més tradició al Canadà, per no dir el que més, és
l’hoquei sobre gel. No podia passar per alt durant la meva estada veure en
directe un partit. Ja que la NHL encara pateix Lockout per discrepàncies
salarials entre patronal i jugadors, em vaig haver de “conformar” en presenciar
un encontre de segona fila. A Vancouver, el principal equip són els Canucks
(“We are all Canucks” es pot llegir a les pancartes que rodegen el Rogers Arena
amb diverses fotografies dels jugadors). L’altre conjunt de la ciutat són els
Vancouver Giants, equip juvenil que milita en la WHL, (Weastern Hockey League).
Tot just tenen una dècada d’història. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFwEoL8vg2ImqhZsUB0vcXIH2kyaJxDzaigpqkvwvBfI8faFeuD4DrLh4PfT1ZSLqQ_agwBIcH7gcxKogqLx32G0yOpyh_xMr941swnDlv4c4ncwr7l1zy2cJf3guvFwluotgs7YsQ-eNe/s1600/DSCN1415.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFwEoL8vg2ImqhZsUB0vcXIH2kyaJxDzaigpqkvwvBfI8faFeuD4DrLh4PfT1ZSLqQ_agwBIcH7gcxKogqLx32G0yOpyh_xMr941swnDlv4c4ncwr7l1zy2cJf3guvFwluotgs7YsQ-eNe/s320/DSCN1415.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Els Giants disputen els seus partits en el Pacific Coliseum de Vancouver
amb capacitat per a 15. 713 persones. Així que, cap allí vam anar. La primera
sorpresa ja la vaig tenir a les immediacions de l’estadi. Els “reventes” feien
la seva feina tranquil·lament, tot just al costat de les taquilles i sense
amagar-se gaire. Just vaig pagar 12$ canadencs pel meu tiquet. Prou bé de preu
tenint en compte que veure els Canucks costa de mitjana entre 60-80$. Una bona
localitat just darrera d’una de les porteries i ja estava preparat per veure el
meu primer partit d’hoquei.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"> I sí, el principal al·licient era
veure baralles. No pas gols. I no van trigar massa en arribar. Moltes
“tanganes” que els àrbitres separaven ràpidament. Espentes violentes contra les
tanques, bloquejos que feien mal de veure i finalment una de les tantes baralles
que ens ensenyen els programes d’esports d’Espanya com a novetat, però que és
el pa de cada partit. Sense saber ben bé perquè, dos jugadors s’encaren, es
treuen els cascs, i vinga, fot-li. Agafats de les samarretes i a cops de puny.
En aquest moment, la gent realment embogeix. Com romans en el Coliseum. Els
companys de pista s’ho miraven tranquil·lament, igual que els àrbitres, mentre
els suplents picaven amb els sticks contra les tanques animant als seus... I
finalment, els dos jugadors, al caure a terra, són separats pels àrbitres. Dos
minuts d’exclusió i aquí no ha passat res. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmSfY9Y1UAeyxUUriJSQXrN_EkLzSYgE4tLmVc2GkU-ZhLwEhwH1xN7gmtRrTlzl3NTxVl0pQIrJSLuQyxFpO1M6rLsoG1t6ujfC2K41IWSM3DixiaY_ln4rUTgrgnlHg06sUPp4wBO2iK/s1600/DSCN1416.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmSfY9Y1UAeyxUUriJSQXrN_EkLzSYgE4tLmVc2GkU-ZhLwEhwH1xN7gmtRrTlzl3NTxVl0pQIrJSLuQyxFpO1M6rLsoG1t6ujfC2K41IWSM3DixiaY_ln4rUTgrgnlHg06sUPp4wBO2iK/s320/DSCN1416.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Aviat em van entrar els dubtes de si realment estava presenciant un esport
o un simple espectacle. Enmig del partit, l’speaker anava animant als jugadors
o a la callada afició. Per megafonia es podien sentir cançons comercials
aleatòries i pel vídeo marcador s’anava demanant al públic que fes soroll de
tant en tant. O mostrant directament les grades. Els temps morts era moment per veure en acció les
cheer-laders amb els seus balls entre el públic. Això sí, ben tapades. I No
podia faltar la mascota, un llenyater típic canadenc. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Durant el descans diversos shows per entretenir al públic. Tot i que la
majoria havia anat a buscar la seva hamburguesa amb patates fregides i coca-cola...
No van faltar els típics partidets de la canalla, que amb prou feines es
mantenien en peus sobre el gel. I el comentari va ser...No es pegaran ells
també, no? Per sort no, però entre el públic hi havia molta, però molta
canalla. Com els deuen explicar els pares que l’esport és sa i que l’important
és participar...mentre cada setmana veuen directament cops de puny? </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_9Z3b3EZn63sI8Hhxau3JjWrRfFsfIj-Z7GK4OXG9Wwr7cjVXwyfZ911ST7BWanG2OPtw9Cmlvc_Rzi9nJ-2GRoYBllNwGjz-GnNbGHMm61gopbPgVsBUGGH4pEsJir1nx94eW5KMoW5g/s1600/DSCN1414.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_9Z3b3EZn63sI8Hhxau3JjWrRfFsfIj-Z7GK4OXG9Wwr7cjVXwyfZ911ST7BWanG2OPtw9Cmlvc_Rzi9nJ-2GRoYBllNwGjz-GnNbGHMm61gopbPgVsBUGGH4pEsJir1nx94eW5KMoW5g/s200/DSCN1414.JPG" style="cursor: move;" width="150" /></a><span lang="CA">No vaig
acabar d’entendre l’esport en sí, però sí tota la performance que envoltava el
partit. Per cert, els Giants van guanyar 4-3 als Regina Pats, després dels
llançaments de penal (2-1), ja que el partit va acabar amb empat a 2. Una
experiència més, si més no curiosa. Ja puc dir que he vist en directe una de
les famoses baralles d’hoquei sobre gel. <o:p></o:p></span></div>
Joan Castellhttp://www.blogger.com/profile/13796931996868519909noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3674733257312433253.post-23196344533626712282012-10-06T19:18:00.001-07:002012-10-06T19:19:44.744-07:00El meu primer “ThanksGiving”<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Estic content. Per fi he pogut celebrar una “americanada” que sempre havia
vist per sèries i pel·lícules! El “Día de Acción de Gracias”. A Canadà, a
diferència dels EEUU, se celebra el segon dilluns del mes d’octubre. Segons
expliquen, la celebració d’aquest dia de donar gràcies es remunta a l’any 1578
en honor a un explorador. Martin Frobisher qui va realitzar tres viatges des d’Anglaterra
per l’Oceà Pacífic. Al final del seu tercer viatge va dur a terme una cerimònia
per donar gràcies a Déu pel fet d’haver sobreviscut a la perillosa travessia. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<br />
<span style="text-align: justify;">Actualment, les famílies es reuneixen durant aquest dia per donar gràcies
per la seva vida i ho fan cruspint-se el típic “Turkey”. (L’he provat i és
gairebé igual que un pollastre a l’ast...) Com dilluns és festa, a l’escola ho
vam celebrar aquest divendres. Els professors van comprar dos grans Turkeys i
els alumnes que van voler/poder van cuinar plats tradicionals dels seus països.
Jo volia fer una calçotada, però no és temporada...jaja. Va ser genial, un gran
intercanvi culinari i amb un ambient de felicitat! Ja podeu veure com estava la
taula...feia patxoca!!</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMRbDXW50mB9X79mCH7SjMIvLlwSvRct67wmooJeJ26y0tSEmjuc__giYdtjJEY3lLERxCHq6QXxmH_1MOmfqtmH_ME-NTSJiXgJmGNqxj8_68NEXbWo1pRDa0zFwG2ncEbxY-jTzCvcvE/s1600/399601_10151108484674849_157149049_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMRbDXW50mB9X79mCH7SjMIvLlwSvRct67wmooJeJ26y0tSEmjuc__giYdtjJEY3lLERxCHq6QXxmH_1MOmfqtmH_ME-NTSJiXgJmGNqxj8_68NEXbWo1pRDa0zFwG2ncEbxY-jTzCvcvE/s320/399601_10151108484674849_157149049_n.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I poques hores més tard d’aquest gran àpat, ho vam celebrar a casa!
Actualment visc en una caseta amb 3 noies asiàtiques. 2 de Vietnam i una de
Taiwan. Vivim a l’entresol i al primer pis resideixen els propietaris. La dona
és de Taiwan i el seu marit d’Estats Units. Daphne, és la dona, ens va voler
preparar un sopar per a nosaltres, tot i que ells no celebren el Thanksgiving.
Aquest és l’aspecte que tenia la taula! Sopa, verduretes, carn, més carn,
patates, un pastís de postres i tot ben regat amb vi...d’Austràlia! </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX37ws_QX-SmG0GrCIAOtqs8QQYiVfiEoHsrdDl1q07phne7IVgJIZ66eJ9Qx6Vm2mEhUrnzmmEy4WC1l39WzC_N7AFSAdIpZnaBvp_b7VoOf1F3S6P-HkhBU-zl6AG2KoKubXX483khpM/s1600/522376_10151108613274849_792588662_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX37ws_QX-SmG0GrCIAOtqs8QQYiVfiEoHsrdDl1q07phne7IVgJIZ66eJ9Qx6Vm2mEhUrnzmmEy4WC1l39WzC_N7AFSAdIpZnaBvp_b7VoOf1F3S6P-HkhBU-zl6AG2KoKubXX483khpM/s320/522376_10151108613274849_792588662_n.jpg" width="213" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El sopar va
començar a les 18:00h i es va allargar fins les 2:45h! Múltiples temes de
conversa en una taula on hi havia 2 vietnamites, 2 taiwaneses, un americà i un
català! I sempre amb la copa plena. Un dels millors sopars que he tingut mai!</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwr4tudMavLk3jyKTGRkkp0gxOAiD4vIvAXDwLgIXUbSqMXD5nYMUDazLrRbmcjwrx1VPV9DdbvqTqun2FoowT6MS3vL-CLYogA3ivKDjRAG8JktijeST1ew5mF9okrHs2VzDQKRasqaS-/s1600/DSCN1170.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwr4tudMavLk3jyKTGRkkp0gxOAiD4vIvAXDwLgIXUbSqMXD5nYMUDazLrRbmcjwrx1VPV9DdbvqTqun2FoowT6MS3vL-CLYogA3ivKDjRAG8JktijeST1ew5mF9okrHs2VzDQKRasqaS-/s320/DSCN1170.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="text-align: justify;">Però com Thanksgiving és aquest dilluns, m’he decidit a intentar cuinar jo
mateix el Turkey! No sencer, però sí dos bones cuixes...ja us ensenyaré el
resultat! </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMqbkYbOOqpDHIXnvjWnZHGFB7EWzq9FrmMx_8PBwgmG15bjU23P_M83pRJ0nEjjMdD-7tViQYT0_f33KVRFhTRIZfJHs_fdEenc_JWdpJ5OmC-12rTAJj6Jzr4w0fOgd4s0KHjUKdR_qb/s1600/DSCN1171.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMqbkYbOOqpDHIXnvjWnZHGFB7EWzq9FrmMx_8PBwgmG15bjU23P_M83pRJ0nEjjMdD-7tViQYT0_f33KVRFhTRIZfJHs_fdEenc_JWdpJ5OmC-12rTAJj6Jzr4w0fOgd4s0KHjUKdR_qb/s200/DSCN1171.JPG" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Que tingueu un bon dia d’acció de gràcies!</div>
Joan Castellhttp://www.blogger.com/profile/13796931996868519909noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3674733257312433253.post-8495969608997114492012-09-09T10:59:00.000-07:002012-09-09T10:59:00.838-07:00La tradició ciclista<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Vancouver és una ciutat que es presta a visitar-la en bicicleta (sempre i
quan no plogui ni faci fred). La majoria dels carrers del centre i voltants són
poc empinats i les grans zones verdes són tot un reclam per als amants dels
pedals. Però a Vancouver també es pot trobar la vessant professional. I és que
una important carrera ciclista canadenca porta el nom d’un dels barris de la
ciutat. Es tracta del Gastown Grand Prix. La cursa consisteix en donar
aproximadament unes 30 voltes a un circuit pel mateix barri, com si es tractés
d’un critèrium. Els revolts i els carrers “adoquinats” són les principals
dificultats de la carrera.El barri es bolca amb la celebració de l’esdeveniment.
Es calcula que en l’edició d’aquest any, celebrada al juliol, van estar-hi presents
prop de 35.000 persones segons l’organització.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpH2aEP6v8164qufBXPfu-j7jiQmrLQ46ZC8gKoCGUPntWZc1V1IUBAj43_ypNbmtOaAzETPkqBKM3mexy9RasXshKR7cqHU_VXTiheDIhwqPAE3ux_IaJKg4AuH6RNWlcsC5RvEQG_228/s1600/IMG-20120908-WA0002+(1).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpH2aEP6v8164qufBXPfu-j7jiQmrLQ46ZC8gKoCGUPntWZc1V1IUBAj43_ypNbmtOaAzETPkqBKM3mexy9RasXshKR7cqHU_VXTiheDIhwqPAE3ux_IaJKg4AuH6RNWlcsC5RvEQG_228/s200/IMG-20120908-WA0002+(1).jpg" width="133" /></a><span lang="CA">En la competició solen participar els corredors amateurs més importants del
moment. El nom més il·lustre? El de Lance Armstrong. L’any 1991, amb tant sols
19 anys, va inscriure el seu nom en el palmarès de la prova. Un dels cartells
publicitaris té aquesta foto del pòdium. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Poc es pensarien que aquell ciclista
acabaria guanyant 7 Tours de França.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Passejant per Gastown te n’adones ràpid de la importància del Grand Prix,
ja que de seguida et trobes diversos carrers amb fotografies ben grans de la
prova. El Gastown Grand Prix va viure la seva primera edició l’any 1973 de la
mà d’un tal Roger Sumner (un dentista de Vancouver i amant de la bici), que
anys després moria atropellat mentre anava en bicicleta. Des de llavors, la
prova va anar creixent en participació i en prestigi. L’any 1994 es va deixar
de celebrar per manca de patrocini. El Grand Prix va retornar al calendari
l’any 2002, però novament la falta de suport econòmic la va fer suspendre fins
aquest 2012. Així, els carrers del barri de Gastown (famós també per tenir el
rellotge de vapor) van tornar a viure l’espectacle d’aquesta cursa ciclista. <o:p></o:p></span></div>
Joan Castellhttp://www.blogger.com/profile/13796931996868519909noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3674733257312433253.post-84582069643732595202012-09-07T20:19:00.001-07:002012-09-07T20:19:56.406-07:00Primeres impressions<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLaXsMZeU35JtULqyLfRk0t3HKu7pCGUfmS1duzFasEmdyf9z68mkUahx6Pg2w9FEi5_2BCf6anEKGEn48jGtUSAeTWf-TsEBWEtLapaX2TkSKop7qXC8b7Jz-0Wxxpeivc0yXtYn_dWaI/s1600/304647_10151074014829849_148583856_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLaXsMZeU35JtULqyLfRk0t3HKu7pCGUfmS1duzFasEmdyf9z68mkUahx6Pg2w9FEi5_2BCf6anEKGEn48jGtUSAeTWf-TsEBWEtLapaX2TkSKop7qXC8b7Jz-0Wxxpeivc0yXtYn_dWaI/s320/304647_10151074014829849_148583856_n.jpg" width="320" /></a><span lang="CA">Només porto dos dies a la que serà la meva ciutat durant els propers 6
mesos. Vancouver. Però en aquest petit temps ja he pogut comprovar les primeres
diferències respecte la nostra forma de vida i la nostra cultura. La primera.
Pràcticament no existeix l’estrès. Ni
les presses. Passejar pel centre de Vancouver no té ni punt de comparació en
fer-ho, per exemple, per Passeig de Gràcia a hora punta. La fauna és
pràcticament la mateixa. Executius, banquers i treballadors en general. Però
les pautes són diferents. La gent va calmada pel carrer i si et fixes en els
rostres, la majoria d’ells dibuixen un somriure de calma. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Una cosa que m’ha cridat l’atenció és que pràcticament en cada “jardinet”
dels edificis de negocis, hi ha taules i cadires per a que la gent s’assegui a
dinar mentre aprofiten les últimes carícies del sol estiuenc. Treballar, però
també gaudir. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Aquesta calma que es respira també es converteix en amabilitat. De moment,
a tothom qui he necessitat preguntar quelcom (i ja van unes quantes vegades) m’ha
respòs amb un altre somriure i donant totes les explicacions que fessin falta. Els
“vancouverians” són gent agraïda i oberta. Disposada a ajudar en el que sigui.
Així m’ho han explicat i així ho començo a comprovar. Ahh, un altre fet que em
sobta té lloc a l’autobús. Tothom, tothom, quan baixa a la seva parada dóna les
gràcies al conductor. I aquest respon i amb un altre somriure. Les vegades que
he utilitzat el transport públic a Catalunya això no ho he vist...<o:p></o:p></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Són les primeres impressions d’una societat de la qual
aprendré grans valors. Tinc 6 mesos per endavant. Ja us aniré explicant!</span>Joan Castellhttp://www.blogger.com/profile/13796931996868519909noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3674733257312433253.post-63466054501956035472012-06-30T10:01:00.000-07:002012-06-30T10:01:41.971-07:00En julio se viste de amarillo<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<o:p></o:p></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSPtvTrwmMoCp3bcVZSzFQgSjg7z_b_fZ68XaCEufdhyphenhyphenGgSLAFQrpnfc-LmIz63iqu-N1SCzEt6C5qfjO997j9JQrEtI6a5P7y0y2vsQGewWXChN-k5aqqYJRipvp4s9h_-fag53s_pnM9/s1600/1341070319_extras_mosaico_noticia_1_g_1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="132" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSPtvTrwmMoCp3bcVZSzFQgSjg7z_b_fZ68XaCEufdhyphenhyphenGgSLAFQrpnfc-LmIz63iqu-N1SCzEt6C5qfjO997j9JQrEtI6a5P7y0y2vsQGewWXChN-k5aqqYJRipvp4s9h_-fag53s_pnM9/s200/1341070319_extras_mosaico_noticia_1_g_1.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cancellara es el primer líder del Tour</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoBodyText">
Julio. Verano. Vacaciones, calor, sol, playa y Tour. Los
23 días más esperados del año para muchos ya han arrancado. La localidad belga
de Lieja ha albergado el prólogo de la edición 99 de la ronda francesa. Una carrera que para
muchos este año se presenta más descafeinada que en otras ocasiones. Varios son
los motivos. La menor presencia de montaña de otros años, con sólo 3 finales en
alto. Un paso menos duro por los Alpes. Falta de grandes colosos, salvo
Madeleine y Tourmalet. La baja de Andy Schleck después de su caída en la
Dauphiné. Pero sobretodo hay un motivo. La ausencia de Alberto Contador con su
inexplicable sanción. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Menos montaña y mucha
contrarreloj. Casi 100km. Excesiva distancia dónde los especialistas pueden
sacar una renta insalvable para los escaladores. Y más si hablamos de hombres
como Evans y Wiggins que no son cojos subiendo. El australiano, ganador del
2011, y el inglés son los máximos favoritos. Muchos le otorgan este papel a
Bradley Wiggins viendo su enorme temporada, sobretodo por el potencial que
exhibió él y su equipo en la Dauphiné. Y no se esconde. Ha afirmado que va al
Tour para ganarlo. Las bazas españolas pasaran por Alejandro Valverde y Samuel
Sánchez. A priori, el recorrido no se ajusta a sus características, pero seguro
que ofrecen mucha batalla y por que no soñar con el podio final en París?</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Serán 3 semanas y más de 3.000km
llenos de emoción, fugas, sprints, caídas, ataques y sufrimiento. Seguro que
vemos un gran espectáculo. Para empezar hemos tenido un prólogo fascinante con
la victoria del gran favorito. Fabian Cancellara ha vuelto a sonreír. Dejando
atrás su mala temporada debido a la caída que sufrió en abril y que le provocó
una cuádruple fractura de clavícula. El motor suizo ha volado por las calles de
Lieja para llegar puntual a su cita con el amarillo. Por cuarta vez se viste
con la prenda más deseada del mundo en el prólogo inicial. Han sido poco más de
6km, pero ya hemos visto el primer duelo Wiggins Evans. 10” en beneficio del
primero. El mejor escalador ha sido el veterano Denis Menchov, a 13” segundos
del suizo. Los españoles por debajo de lo esperado. Valverde y Samuel se han
dejado 35 y 40 segundos. Este domingo segundo asalto con una etapa de 198km y
llegada a Seraing, dónde esperará una cota de 2,4km al 4,7% de media. Ideal
para Gilbert, Sagan o Valverde. </div>Joan Castellhttp://www.blogger.com/profile/13796931996868519909noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3674733257312433253.post-33393680642015686742012-06-03T11:21:00.000-07:002012-06-03T11:21:45.449-07:00<br />
<h2>
<span lang="CA"><b>La èpica és per als professionals</b></span></h2>
<div class="MsoBodyText">
<span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span>“Joan, al mes de juny anirem a França a fer
una ruta de 4 colls del Tour de França. L’últim serà el Tourmalet” Qui tingui
una mínima noció de ciclisme sabrà que el Tourmalet és aquell port de
referència. El port mític, tot i que no sigui ni el més dur ni el més
espectacular. Aquelles paraules del Mariné es van tornar en una espècie
d’obsessió. Jo, que no fa ni un any que camino amb la bici de carretera, el
volia pujar. Era un somni des de petit i ja tenia l’opció de complir-lo.
Entrenaments de molts dies, sortides de diumenge amb la penya cicloturista de
Cambrils. Tot per anar progressant de mica en mica sobre la bici. Anar guanyant
habilitat escalant els colls, tenir un bon ritme, ganes de patir, però sobretot
gaudir pedalejant amb un objectiu fixat.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El dia triat era aquest diumenge 3 de juny. El dissabte abans un grup de 30
penyistes de Cambrils pujàvem a un bus que ens havia de portar a Bossóst, on
teníem l’hotel. Només passar Lleida apareix el primer contratemps. El radiador
del bus s’escalfa massa i hem de parar...Tots ens temíem el pitjor. Però
després de 20 minuts vam poder seguir la ruta sense cap més incidència. Ja us
asseguro que tots anàvem amb els dits creuats. Entorn les 21h arribem a
Bossost. Descarregar les bicis, deixar les bosses a les habitacions i cap a
sopar. Un bon plat de pasta i un entrecot de vedella del Pirineu (ens van dir
que no portava Clembuterol pels qui sou malpensats) i una crema catalana de
postre. Calia omplir bé el dipòsit perquè l’endemà seria dur.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Ens ficàvem al llit a les dotze tocades. A dos quarts de set ja sonava el
despertador. Mitja hora més tard ja esmorzàvem, però amb un ull al cel. Sabíem
que teníem totes les possibilitats de mullar-nos. Així ho deien les prediccions
i el cel gris amenaçava aigua. Un cop esmorzats ja estàvem preparats per
començar. Hi havia dos alternatives de rutes. La llarga amb els 4 colls. El
Portillon, Peyresoude, Aspin i Tourmalet. I la curta amb els dos últims ports.
La majoria de penyistes trien fer la llarga. Només som 4 els que optem per la
curta. Potser som els més dèbils, però no els menys valents i coneixem bé els
límits i les forces que tenim. Ells marxen Portillon amunt. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9rH5wg4M10wiVsGMxnJqvbKga4NwgyaOETILHP1_wTvdArJ4vT0mSkx-zwXllKDBIdT1TjE9FlGlggIgjIo9aYpWuWZXm6p503enZriVMCAF7dZ6KZ_9ypthIKd7WY2SSzxG4_rOSSr8s/s1600/DSCN0809.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9rH5wg4M10wiVsGMxnJqvbKga4NwgyaOETILHP1_wTvdArJ4vT0mSkx-zwXllKDBIdT1TjE9FlGlggIgjIo9aYpWuWZXm6p503enZriVMCAF7dZ6KZ_9ypthIKd7WY2SSzxG4_rOSSr8s/s200/DSCN0809.JPG" width="200" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit3eFoXMrgkEk6kZ2r_fHHf89NrrK6MgO8InusLdsmaU9uli_JHyW-2WvKE7MTyNBaJsLh0rneqgKwPdWQ6NfGMV4O8UlJ3gOJNsWexs1rJUDwqQWMU82aXLMcVKHsXUHGnqLaWfG9zNT9/s1600/DSCN0813.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit3eFoXMrgkEk6kZ2r_fHHf89NrrK6MgO8InusLdsmaU9uli_JHyW-2WvKE7MTyNBaJsLh0rneqgKwPdWQ6NfGMV4O8UlJ3gOJNsWexs1rJUDwqQWMU82aXLMcVKHsXUHGnqLaWfG9zNT9/s200/DSCN0813.JPG" width="200" /></a><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Naltros pugem al
bus que ens ha de portar fins un poblet que es diu Arreau. Allà on comença
l’Aspin. Durant el camí apareix la pluja. Mala senyal. Arribem a Arreau. Ja ha
arribat el moment. Per fi puguem a les bicis. Foto de rigor al cartell d’inici
del port i cap a dalt.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt;">Els primers dos quilòmetres són molt suaus. Parem a fer un parell de
fotos més i seguim amb l’escalada. Sempre a un ritme suau, però constant.
Mentalitzats que el més dur està per arribar amb el Tourmalet, així que no cal
gastar forces. Amb el pas dels quilòmetres la pendent guanya en inclinació i ja
no baixarà del 7% amb màximes del 10%. I sí, a mesura que pugem la pluja i la
boira ens acompanyen en el nostre esforç. Una boira que ens impedeix veure un
meravellós paisatge. Tot ho fa més èpic, però molest. No ens enganyarem.
Arribem a la cima. La pluja i la boira no ens han abandonat en cap moment.
Moment just per fer la foto amb el cartell, abrigar-se amb els diaris al pit,
‘chubasquero’ i cap a baix. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy3AI6dtfP74YOZaszoQFyaBGD_P3dzwTC-jB3jfF6dk6AFMfCdr07HeBCHNo9EmePsdjNuhcSnnt-rlBHklRLB3VxtbbRCPbwhEAjZJZw1LKmfVH74asKr9b7FVg-CqsyvpvmrVeGdb2w/s1600/DSCN0818.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy3AI6dtfP74YOZaszoQFyaBGD_P3dzwTC-jB3jfF6dk6AFMfCdr07HeBCHNo9EmePsdjNuhcSnnt-rlBHklRLB3VxtbbRCPbwhEAjZJZw1LKmfVH74asKr9b7FVg-CqsyvpvmrVeGdb2w/s320/DSCN0818.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt;">Només iniciar el descens ja es comença a notar el
fred a 1.500m i tots calats d’aigua. La baixada es fa molt dura amb l’aigua
picant a la cara. Amb les mans congelades es fa difícil frenar. Després d 12km
de baixada arribem a Sant Marie de Campan, poble on dóna inici el gran
Tourmalet. Allà espera ja el bus per després. Parem un moment i llavors sona el
mòbil. És l’Eduard. El gruix dels penyistes ja estan a Arreau. I també morts de
fred. La situació climatològica no fa esperar res de bo. Em diu que prenen una
decisió de que fem i em torna a trucar. Pugem al bus per intentar entrar en
calor. I 5 minuts després, novament, la trucada. Entre tots havien decidit que
no calia arriscar. Amb la pluja, i sobretot el fred intens que feia, la baixada
del Tourmalet hagués estat molt perillosa. La ràbia i la impotència són els
sentiments que millor defineixen aquell moment per a tots. Cares llargues.
Arrenca el bus per desfer els nostres passos per tornar a Arreau on ens
esperaran per començar el camí de tornada a casa. Ens quedem a uns metres
d’enfrontar-nos amb el Tourmalet i amb nosaltres mateixos. Aquesta vegada no tocava. A l'estiu hi tornem.</span></div>Joan Castellhttp://www.blogger.com/profile/13796931996868519909noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3674733257312433253.post-90680791105574632412012-02-02T10:35:00.000-08:002012-02-02T10:46:30.742-08:00Tanca els ulls i pedaleja, que jo et porto<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVDBqR26faZOl4LOJNLg0AMqoYQCb1Q_kLCo9P9Wp2tLhUDw6zQpDNA55lBKH4zNx0201b67C1vxeZ3Ezq5FKo3LiFUqkq48p4rjGEtuSAzJdovPfFFnYaQahAtBZ7Svx1Mo2fhRvEWxgY/s1600/crono+Pekin.bmp"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 134px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVDBqR26faZOl4LOJNLg0AMqoYQCb1Q_kLCo9P9Wp2tLhUDw6zQpDNA55lBKH4zNx0201b67C1vxeZ3Ezq5FKo3LiFUqkq48p4rjGEtuSAzJdovPfFFnYaQahAtBZ7Svx1Mo2fhRvEWxgY/s200/crono+Pekin.bmp" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5704611211635151666" /></a><br /><p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">Dedicar-se al món del ciclisme de manera professional està destinat a tant sols uns escollits. El ciclisme, esport dur on els hi hagi, requereix patiment i molt de sacrifici. Ara imagineu-vos que a aquests dos factors has de sumar el fet de ser el guia d’una altre persona en una bicicleta tàndem. Perquè aquesta persona és cega i no pot competir per si sola. Tu ets els seus ulls. El seu pilot, el seu guia en definitiva. Aquest és el cas del ciclista reusenc de 33 anys, David Llauradó. Fa més d’onze anys que competeix en modalitat tàndem juntament amb el deficient visual Christian Venge. En aquest temps s’han penjat infinitat de medalles tant en campionats nacionals, europeus, mundials i jocs Paralímpics (veure currículum adjunt). Sens dubte, la més important, la medalla d’or de Pequín en contrarellotge en els Jocs Paralímpics de l’any 2008. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span>El David i el Christian es van conèixer el mateix any 2001 “gràcies al seleccionar català de pista, Jaume Mas. Ell em va proposar anar a córrer un campionat d’Espanya, ja que els de l’equip ONCE li havien demanat algú per competir amb un noi que tenia opcions de medalla. Vaig acceptar” explica el mateix Llauradó. “Vam fer una setmana prèvia de concentració per practicar. El primer dia que vam pujar al tàndem quasi caiem. Però vam aconseguir guanyar el campionat i aquest va ser el nostre inici”.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span ><b><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span><u style="text-align: left; "><span lang="CA">Els secrets del tàndem</span></u></b></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">En el tàndem, la compenetració és la clau de l’èxit. “El secret és entendre’s i tenir característiques similars a sobre la bici. Has de tenir la màxima coordinació amb el teu company. Naturalment, influeix portar molt de temps junts. Al principi de començar a rodar hi havia molt de diàleg entre els dos per qualsevol circumstància de carrera. Si jo m’aixecava, si venia una corba...ara tot això no ho parlem. Estem molt compenetrats i tenim els automatismes molt marcats. Ens coneixem els moviments i només parlem els temes tàctics”. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span>El David confessa que “és curiós ser els ulls de l’altre persona. Al principi sí que hi pensava, però sempre dic que és com anar en avió. Has de confiar amb el pilot”. Tot és qüestió de confiança. En un tàndem l’encarregat de maniobrar és el que va en la posició davantera (el David) i el de darrera (el Christian) és qui aporta la força. Ja hem dit que s’han de tenir estils molt semblants i “nosaltres ho hem anat polint, tot i que ja teníem característiques similars. Conec a ciclistes molt bons per separat, però que en tàndem no han acabat de funcionar. A mi, el que més em va costar de passar a competir sol amb tàndem va ser el canvi biomecànic per poder conduir bé la bicicleta. És com quan estàs acostumat a conduir un cotxe i passes a conduir un camió. Sempre recordo el primer campionat de carretera d’Espanya que vam guanyar (2002). Ens vam escapar perquè em feia por anar amb el pilot, sobretot en una de les baixades que hi havia. Vam arrencar abans de la baixada, perquè no tenia total seguretat d’anar amb el pilot. Vam aconseguir un avantatge suficient per guanyar, però va ser una victòria per por”. El pilot dels tàndems és més reduït que el del panorama individual. “Hi cabem menys i és diferent rodar en grup. Al principi em notava més segur a la pista perquè corries sol, tot i que la bici no tingui frens”.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span>Després de tants anys plegats la relació entre els dos ciclistes també ha anat evolucionant. “El primer dia que vam pujar al tàndem érem uns desconeguts. A partir d’aquell dia la relació va passar per diferents etapes. Primer ens vam convertir amb socis, posteriorment amistat i a dia d’avui, amb molt amics amb una gran confiança l’un amb l’altre”. A més, el David es mostra satisfet pel fet d’haver pogut ajudar a algú complir el seu somni. “És possible que si el Christian no hagués competit amb mi ho hauria fet amb algú altre. Amb millors o pitjors resultat, però segur que s’hauria pogut dedicar també al ciclisme. Però el fet de que hagi estat amb mi és una cosa que em dóna satisfacció”.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span ><b><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span><span style="text-align: left; ">La “crono” la seva especialitat</span></b></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">El David explica que “som bons rodadors. No tenim molta punta de velocitat i no pugem malament. Amb aquests arguments és obvi que la nostra prova és la contrarellotge”. Una modalitat que ha donat la majoria d’èxits a aquest tàndem. “Tinc la sensació que si realment guanyes és perquè ets el més fort. En una cursa en línia influeixen molts factors. Guanyen els més forts, però no necessàriament el més fort. En canvi, el crono no enganya. És el resultat més real”. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span>I quin és l’entrenament que s’ha de fer per arribar a ser campió del món o medalla paralímpica? “Primer has de fer un treball de base important. Sense ell, no pots treballar la intensitat, per tant, has de tenir molt de fons en carretera. Quan jo arribo a un mundial, porto acumulats prop de 20.000 quilòmetres”. Un dels entrenaments més exigents és el que es fa darrera d’una moto. “El tècnic es posa a rodar amb la moto i nosaltres al darrera, realitzant una distància i pulsacions equivalents a la prova (solen ser 30 quilòmetres contra el crono i 115-120km de línia). Això es fa per mantenir una cadència que si ho intento fer sol, em foto una pallissa que no em recupero en dos dies. Darrera la moto es talla l’aire, agafes la cadència i et dóna un plus addicional”. Aquest treball es complementa amb els altres tests que el David fa a prop de casa, per les zones del Baix Camp i Priorat, i també per la costa. “Aquí tenim de tot, en 70 quilòmetres pujo tres colls i puc rodar per pla. Ve molta gent estrangera a entrenar a les nostres comarques”.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span>El treball a velòdrom per córrer per pista també és indispensable. A Tarragona en trobem dos. Un a Camp Clar i un altre a Mont-Roig del Camp. Però el David ha tingut un problema. Molt greu. “Les últimes vegades que ha anat a Camp Clar, no se m’han volgut obrir els llums. No m’han deixat entrenar. És patètic que estiguis preparant un mundial i no puguis anar a entrenar al velòdrom que tens més a prop de casa”.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span><span style="text-align: left; "><b><span >Qui regeix el ciclisme paralímpic?</span></b></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">“Hi hagut molts canvis, la Unió Ciclista Internacional (UCI) va impulsar una fusió del paralimpisme a les federacions normals”. Abans existia les federacions dels cecs, els físics i els de paràlisi cerebral. “La UCI va dir que s’havia acabat i que s’havia d’integrar tot a la Real Federación Española de Ciclismo (RFEC).” El principal patrocinador i impulsor era la ONCE, sobretot impulsor de carreres i proves, però amb aquesta unificació “ho van deixar una mica, encara que mantenint el treball amb la base. La Federació no organitza tantes curses i se’n cuida més de la selecció. Ara podem dir que el paralímpic està totalment integrat i això és un avenç. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span><span style="text-align: left; "><b><span >Amb Londres a l’horitzó</span></b></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">La temporada d’aquest any està marcada pels jocs de Londres, sense cap mena de dubte. Però abans, el tàndem Llauradó Venge tenen una cita important. Aquest mateix 9 de febrer es disputa el mundial de pista a Los Ángeles. Un cop s’acabi aquesta competició, el ciclista reusenc realitzarà un micro descans de dues setmanes per tornar a competir a la Bira, al País Basc. Una prova Internacional per seleccions de la Copa d’Europa. D’aquesta modalitat en disputarà dues més. Una a Segòvia i una altre a Roma. I a l’estiu, la gran cita. Les olimpíades a Londres. “Aquest és el gran objectiu. Anar a fer medalla. Superar el resultat de Pequín és complicat, però hi hem d’anar amb optimisme”. En relació a la medalla d’or de Pequín, el David reconeix “que és lo màxim. La plata d’Atenes va ser molt especial, però estàs al pòdium molt content amb la plata i veus al del costat que té la medalla d’or...”<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <h2><span ><br /></span></h2> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><b>Es pot viure exclusivament de l'esport?</b></p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">El David ens explica que els esportistes olímpics i paralímpics tenen la seva font d’ingressos derivats del Plan ADO (Asociación Deportes Olímpicos). “És un programa destinat als esportistes per a que puguem continuar treballant preparant els Jocs i aconseguint més medalles. De moment, tot i la crisi, l’ADO no l’han tocat”. Tot el contrari del que ha passat amb unes primes per resultats que atorgava la Generalitat i que des de l’any passat s’han deixat de donar.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><b><span ><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span><span style="text-align: left; ">“Els controls han d’existir”</span></span></b></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA">Durant la conversa amb el David, inevitablement surt el tema del dopatge i ell és clar i rotund. “Estem molt controlats. Tenim fulles de localització per a qualsevol moment fora de competició. L’any passat vaig passar tres controls fora de competició i de forma inesperada. Tu ja saps que això funciona així, però no deixa de ser incòmode, quan en d’altres esports veus que les coses no van així. Has de vigilar molt el que prens. Has de llegir bé els prospectes de qualsevol medicament, fins i tot la cosa més insignificant”. Un exemple. “ En un campionat tenia mal de gola, però el que m’havia de prendre per curar-ho em podia donar positiu. I si em prenia algun medicament més fluix no em curava...” Tot i això, el David té clar que “el control ha d’existir. Ningú pot fer trampes. Hi ha molts controls i tinc la certesa de que el que em guanya no va dopat. Això sí, els controls haurien de ser iguals per a tothom”. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span>Està clar que el David és un enamorat de la bicicleta i té clar que quan es baixi de la bicicleta “m’encantaria seguir vinculat en el món del ciclisme, ja sigui de preparador, d’entrenador. És el que he fet sempre”. Abans d’acabar la conversa, el David recorda els seus inicis. “Quan t’hi poses veus el maillot groc del Tour. No veus res més, ni pistes ni clàssiques...A mesura que avances descobreixes que hi ha altres competicions que li dones el valor suficient. Estic molt satisfet amb la meva trajectòria. He aconseguit ser professional del ciclisme”.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><b>Currículum de David Llauradó:</b></p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify"></p><p class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter";background:yellow;mso-highlight: yellow;mso-shading:#FFFF99">CAMPIONATS NACIONALS</span></b><b><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter""><o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter""><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter"">Persecució pista: 1er. Anys 2001,2002,2003,2004,2005,2006,2007,2008.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter"">Contrarellotge carretera: 1er. Anys 2003,2004,2005,2006,2007,2008, 2010.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter"">Fons carretera: 1er. anys 2002,2005,2007,2008.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter""><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter";background:yellow;mso-highlight: yellow;mso-shading:#FFFF99">CAMPIONATS D’EUROPA</span></b><b><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter""><o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter"">Persecució pista: 1er. Any 2003. Praga. (Rep. Txeca).<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter""> 2on. Any 2005 Alkmaar. (Holanda).<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter""><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter"">Contrarellotge carretera: 1er. Any 2003. Teplice. (Rep.Txeca).<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter""> 1er. Any 2005. Alkmaar. (Holanda). <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter""><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter";background:yellow;mso-highlight: yellow;mso-shading:#FFFF99">CAMPIONATS DEL MON</span></b><b><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter";background: yellow;mso-highlight:yellow">:</span></b><b><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter""><o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter""><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter"">Persecució pista: 1er. Any 2006. Aigle. (Suïssa).<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter""> 2on. Any 2002 Augsburg. (Alemanya).<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter""> 2on. Any 2007.Burdeus. (França).<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter""> 2on. Any 2009. Manchester.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter""><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter"">Contrarellotge carretera: 1er. Any 2007. Burdeus. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter""> 1er. Any 2009. Bogogno. (Italia).<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter""> 2on. Any 2010. Baie Comeau. (Canadà).<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter""> 2on. Any 2011. Roskilde. (Dinamarca).<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter""><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter"">Fons carretera: 3er. Any 2002. Altenstaldt.(Alemenya).<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter""><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter";background:yellow;mso-highlight: yellow;mso-shading:#FFFF99">VOLTA A BELGICA</span></b><b><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter";background: yellow;mso-highlight:yellow">:</span></b><b><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter""><o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter"">1er anys: 2005,2006,2008.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter""><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter";background:yellow;mso-highlight: yellow">ESCALADA A MONTJUÏC</span></b><b><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter""><o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter"">1er. Anys: 2002, 2004, 2006, 2007<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter""><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter";background:yellow;mso-highlight: yellow;mso-shading:#FFFF99">JOCS PARALÍMPICS</span></b><b><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter";background: yellow;mso-highlight:yellow">:</span></b><b><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter""><o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter""><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter"">Medalla de plata Atenes 2004 en combinada de carretera.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter""><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:"Lucida Sans Typewriter"">Medalla d’ or Beijing 2008 en contrarellotge carretera.<o:p></o:p></span></p> <span lang="CA" style="font-size:12.0pt;font-family:"Lucida Sans Typewriter"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman";mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:CA;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:AR-SA">Medalla de plata Beijing 2008 en persecució pista.</span><p></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>Joan Castellhttp://www.blogger.com/profile/13796931996868519909noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3674733257312433253.post-59794133184200087192011-12-26T09:28:00.000-08:002011-12-26T09:31:20.292-08:00Turrones los justos<p class="MsoNormal" style="text-align:justify">Con el parón navideño en la Liga Adelante, los clubes tienen que cuidar la alimentación y el tono físico de sus jugadores, para que a la vuelta, no haya sorpresas en la báscula. En el Nàstic de Tarragona, todos los futbolistas se marcharon de vacaciones con dos documentos bajo el brazo. Uno, detallando aquellos ejercicios a nivel de preparación física y otro a nivel de alimentación. El doctor Carles Hernández ha señalado aquellos manjares peligrosos y que no ayudan a mantener el peso ideal del futbolista conseguido durante la competición. Naturalmente, son aquellos fritos, guisos y las guarniciones. Ni que decir de todos los dulces típicos de navidad, además de las bebidas alcohólicas. Todos ellos son considerados como hipercalóricos. Eso no quiere decir que la plantilla del Nàstic no los pueda consumir, si no que hay que ir con mucho ojo para no pasarse.<o:p></o:p></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><!--[if !supportEmptyParas]--> Además, el preparador físico Romà Cunillera explica que “les he marcado una rutina de cuatro días, en jornadas alternas, dado que tienen ocho días de vacaciones. Sobretodo tienen que trabajar a nivel de resistencia cardio vascular”. ¿Y cómo se consigue? “Simplemente tienen que hacer trabajo intermitente de potencia, con series muy cortas de carrera. Estos ejercicios están lejanos a los que realizan con pelota, pero les sirve para mantener el tono” dice el propio Cunillera. También hay que trabajar la potencia con unas tablas de entrenamiento más individualizadas, acorde a las características de cada jugador.</p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><o:p></o:p></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><!--[if !supportEmptyParas]--> El Nàstic volverá a los entrenamientos el próximo día 27. Será momento de subirse a la báscula y comprobar si las fiestas navideñas han pasado factura. Por si acaso, las dos primeras jornadas de entrenamiento estarán encaradas a trabajo específico. “Haremos trabajo en gimnasio para la preparación muscular y también en la playa” concluye el preparador físico Romà Cunillera.</p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify">Artículo publicado el día 25 de diciembre de 2011 en el diario Marca</p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><o:p></o:p></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></p>Joan Castellhttp://www.blogger.com/profile/13796931996868519909noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3674733257312433253.post-16908826919208402842011-11-30T12:00:00.000-08:002011-11-30T12:23:50.896-08:00Pare, vull ser àrbitre<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimeWNtYowxtV8tgLjQTOHH9TKw8O1WXf30E4Ug2QnlQYdkX9W0a6SFRWZUdZ56Y796u9S9qlX-St7kcaQeN0iHSP2bKSvTWCwlbAjrICVEvLNHKoUCJxdHk2CzCTZe4_HMfsxZR4X48bHw/s1600/DSC_0055.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimeWNtYowxtV8tgLjQTOHH9TKw8O1WXf30E4Ug2QnlQYdkX9W0a6SFRWZUdZ56Y796u9S9qlX-St7kcaQeN0iHSP2bKSvTWCwlbAjrICVEvLNHKoUCJxdHk2CzCTZe4_HMfsxZR4X48bHw/s320/DSC_0055.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5680884302662385234" /></a><p class="MsoNormal" style="text-align:justify;line-height:150%"><span lang="CA">Daniel López és un jove, però experimentat, àrbitre de la Delegació de Tarragona. Actualment té 24 anys i ja fa deu anys que va pels camps de Catalunya dirigint partits i imposant el seu criteri. El seu debut va ser un 3 de novembre del 2001. Amb 14 anyets. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoBodyText" style="line-height:150%"><span lang="CA">“Mai m’havia plantejat ser àrbitre. M’agrada el futbol, però era conscient de que les meves capacitats tècniques no eren massa bones”. Va ser a través de la parella d’una amiga seva per qui es va començar a interessar pel món de l’arbitratge. “Durant l’estiu em va estar explicant que ell era àrbitre i ja al mateix setembre vaig començar a fer el curset i unes classes d’iniciació bàsica. Fas un examen i ja pots arbitrar. Ara sóc conscient que no estava preparat per dirigir un partit”.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;line-height:150%"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span>A banda del curs i les classes d’iniciació, les persones que s’hi volen dedicar han d’assistir cada setmana a una hora de classe, mínim. A més, durant tota la temporada, els àrbitres estan sotmesos a controls permanents, i fins i tot, tenen una classificació pròpia amb punts, per decidir els ascensos i descensos de categoria. Com la pròpia lliga de futbol. En aquesta classificació, els punts te’ls donen els diversos informes de camp que fan els observadors. Un total de quatre. També sumen la nota dels exàmens, que en poden ser un o dos. Més les proves físiques. La suma d’aquests tres inputs et dóna la nota final.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;line-height:150%"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span>“Em feia respecte dir a casa que volia ser àrbitre, perquè no sabia com s’ho prendrien. Per sort, en tot moment s’ho van prendre bé i em van recolzar. Al principi, el meu pare es quedava a veure els partits, però ell era un simple espectador més. No deia res per molt que la situació fos complicada. La mare és més patidora i no venia tant”.</p> <p class="MsoBodyText" style="line-height:150%"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span>El tema econòmic també ajuda. “Ara mateix puc guanyar uns 600 euros al mes xiulant. Però per a mi els diners no eren el més important. Molta gent comença a xiular pels diners fàcils, però al primer ensurt ho deixen. Per a mi, l’arbitratge és com una droga. Els estius se’m fan molt llargs esperant que comenci la temporada”.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoBodyText" style="line-height:150%"><b><span lang="CA">La seva trajectòria<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;line-height:150%"><span lang="CA">El primer any com a àrbitre, el Dani va xiular fins a categoria Infantil. En el segon cadet sent ell també cadet, el que comportava que xiulava a gent de la seva edat. En el tercer ja dirigia juvenils i als 16 anys el van proposar pujar a Tercera Territorial, el que és avui la quarta. “Tot àrbitre ha de passar per aquesta categoria, encara que sigui de puntetes. Més d’una temporada no és recomanable. A meitat de temporada em van donar partits de prova a Segona. En vaig fer cinc més l’examen i les proves físiques i vaig ascendir a Segona Territorial amb 17 anys. L’any següent vaig ascendir a Primera, però va ser un any complicat”.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;line-height:150%"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span>El Dani va ser un dels caps visibles d’una petita revolta que va haver-hi en el món de l’arbitratge. Francesc Casajoana era el president del Comitè tècnic d’àrbitres a Catalunya. L’estiu del 2006 el president de la Federació Catalana de futbol, Jordi Roche, el va cessar i va nomenar César Ochoa. “Molta gent estàvem contents de com s’havien fet les coses fins aquell moment. Vam decidir fer vaga tot l’estiu fins a finals de setembre. Demanàvem ser nosaltres qui escollíssim el nostre president. Potser em vaig implicar massa per la meva edat i la categoria. Tenia 18 anys i acabava d’ascendir a Primera Territorial”. Es va aconseguir celebrar eleccions, però els àrbitres no les van guanyar. “Qui té el poder sempre té més formes per seguir-hi”. A Tarragona va haver-hi un canvi de delegat amb l’entrada de Manolo Medina. “Vaig estar sancionat durant 3 mesos. El motiu de la sanció encara el desconec. Segons ell jo havia fet certs comentaris ofensius contra la seva junta. Mirant enrere amb l’experiència que et dóna el temps, descobreixes que els àrbitres estem per arbitrar i no per fer política”.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;line-height:150%"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span>Després de quatre temporades estancat a Primera Territorial, el Dani va aconseguir ascendir a Preferent després d’una temporada dura. L’any passat, amb tota la reestructuració al futbol català també va ser complicada.. “Ens van exigir molt, però vaig poder ascendir a la categoria on estic actualment. La Primera Catalana. Ara gaudiré i intentaré fer el salt a Tercera. Hi pujaran 4 de 70 àrbitres. Hi ha una normativa que els àrbitres majors de 31 anys no poden pujar de categoria i això em beneficia”.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;line-height:150%"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span>A banda, el Dani també fa d’assistent a Tercera i ho podria fer a Segona B. “L’assistent té una funció més específica. És diferent a l’arbitratge. M’agrada i ho vius de manera diferent. M’agrada formar part d’un equip. Jo sempre els hi dic als meus assistents que som un equip i que els tres valem per igual”.</p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify;line-height:150%"></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; "><span lang="CA">Com a àrbitre, el Dani no ha pogut escapar de les agressions. “M’han agredit en quatre ocasions. No pots fer res i t’has d’aguantar quan li fotries un cop de puny a algú. Hem de ser conscients de que la protecció és la que hi ha, però nosaltres podríem posar més de la nostra part. Alguns companys tenen actituds que no són correctes, una mica “xulesques”. Un àrbitre ha de ser autoritari sense caure en l’abús d’autoritat. Jo em considero una persona bastant dialogant i en el món del futbol crec que tinc més amics que enemics. En alguns casos es pot arribar a entendre un insult”. El Dani sempre ha defensat el diàleg amb els jugadors. “Sempre ens han dit que hem d’utilitzar el sentit comú. Però tot va a caràcters. Realment és admirable la forma de xiular a la Premier League. L’àrbitre et treu la targeta, però t’explica el perquè i el jugador ho entén. A Espanya, les targetes es treuen amb ràbia. Hauríem d’intentar explicar les accions, però no és així. També és cert que els jugadors d’aquí o del Calcio, no tenen el caràcter d’Anglaterra. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; "><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span>Al nostre protagonista li havíem de preguntar pel famós ‘Villarato’. “No crec que això sigui així. Barça i Madrid ataquen més. És normal que no se’ls hi xiulin tants penals. Si al final de la lliga fas una taula amb encerts i errors, tots els errors estan equilibrats. No crec que existeixen ordres a favor de tal equip. Hi ha un factor molt gran que es diu error humà. Igual que els jugadors fallen gols cantats, el mateix succeeix amb els àrbitres. A mi ningú mai m’ha dit que haig de xiular en favor o en contra d’algú.</p> <p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; "><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span>Un altre tema que està aixecant molt debat és la introducció de les noves tecnologies al món del futbol. “La gràcia de l’arbitratge és l’error. Si això ho eliminem, el futbol es convertiria en futbol americà. El que sí intentaria solucionar seria el tema del gol fantasma, però amb un sistema 100% fiable. No ens enganyem, la salsa del futbol és la polèmica. Sinó que vendrien els diaris, els àrbitres retirats...? La polèmica és necessària en el futbol”. I ho diu un àrbitre.</p> <p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; "><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; "><br /></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p><p></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;line-height:150%"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p> <h1><span class="Apple-style-span" ><br /></span></h1> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;line-height:150%"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span></p><p></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>Joan Castellhttp://www.blogger.com/profile/13796931996868519909noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3674733257312433253.post-15564944740772952592011-11-13T12:26:00.000-08:002011-11-13T12:44:31.232-08:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZzc6Y-07Ek8vYtifZHT0MKSPSxUCF22vmWhfjqbRJR6caQ-7FzskYpdBpvDCwnDaPYwv4sHWrGqGhPuNJ3XEfaGec3gERIoSoEs62DMwIrr3tT_fQtFdB_4RYLid6zDAtvuyzpyJCQEjJ/s1600/DSCN0688.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZzc6Y-07Ek8vYtifZHT0MKSPSxUCF22vmWhfjqbRJR6caQ-7FzskYpdBpvDCwnDaPYwv4sHWrGqGhPuNJ3XEfaGec3gERIoSoEs62DMwIrr3tT_fQtFdB_4RYLid6zDAtvuyzpyJCQEjJ/s200/DSCN0688.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5674583573881944130" /></a><br /><p class="MsoBodyText"></p><p class="MsoBodyText" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Dissabte 12 de novembre. 7:45h. En aquesta hora he quedat amb el bon amic Alejandro Teodoro a la Plaça Imperial Tàrraco. Tenim un repte pendent des de fa molt de temps. La pujada a Montserrat, cadascú en la seva modalitat. Jo fa tres mesos que em vaig comprar una bicicleta de carretera amb la il·lusió de gaudir d’aquest esport i algun dia pujar els grans ports. Ell fa molts anys que fa atletisme, amb algun parèntesi per culpa de les lesions. Ara s’està enganxant a les curses de muntanya. És un monstre i es matxaca moltíssim. El que anem a fer no és altre cosa que, pujar Montserrat des de Monistrol, ell corrent i jo en bicicleta. Aproximadament 9km de pujada amb un promig del 7% de pendent mitjana., -La pendent no és altre cosa que la inclinació de la carretera i 7% ja comença a ser exigent-, i una màxima del 12%. Ja és tema seriós. Per què Montserrat? L’any del triplet del Barça, vaig tenir la mala idea de dir que si el Barça ho aconseguia jo pujaria a Montserrat en bici. El Gerard Arias va prometre que es faria un piercing. (Valent xD). Se’l va fer, així que em tocava complir la promesa. Tard, però s’havia de fer. (Aquí teniu el recorregut que ens espera </span><a href="http://www.altimetrias.net/aspbk/verPuerto.asp?id=404">http://www.altimetrias.net/aspbk/verPuerto.asp?id=404</a>)</p> <p class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">Marxem en cotxe fins a Monistrol i pel camí tenim temps de recordar batalletes de la universitat, explicar-nos com va la vida, però sobretot parlar d’atletisme i ciclisme. Arribem al destí. Els dos estem ansiosos de començar a pujar. Feia molt de temps que esperàvem aquest moment, així que, en un moment ens preparem. Els dos ja estem perfectament equipats. Una foto de rigor amb un cartell que indica on estem, ens donem la mà, ens mirem amb cara somrient i comencem el repte, suaument. Ell va amb auriculars escoltant música, amb una gorra i una polsera de la seva primera cursa de muntanya. Jo amb el mallot, el casc, les ulleres i una motxilla amb roba d’abric per quan estiguem a dalt.</p> <p class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">Els primers quilòmetres de la pujada són amb una pendent que varia entre el 6 i 7%, però sense trobar-nos cap descans. Això sí, hi ha tres “curves de herradura” que enganxen arribant al 10%. Jo vaig uns metres per davant. El veig, em veu. Cadascú va al seu ritme. Ell amb la música i jo sentint el soroll de la respiració compassada. Anem escalant metres. Els cotxes i autobusos dels turistes ens van passant. Ja m’agradaria anar en un d’ells, però la satisfacció d’arribar a dalt gràcies a les meves cames no tindrà preu.</p> <p class="MsoBodyText" style="text-align: justify;"><span lang="CA">També aprofito per contemplar el paisatge. Les muntanyes són espectaculars amb la forma tant peculiar. Llàstima que a dalt de tot hi ha boira i núvols enganxats que impedeixen gaudir de tota la immensitat d’aquest símbol de Catalunya.</span></p> <p class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">Ens apropem al monestir, però queda el més dur. Arriba un cop passada la font dels Monjos, però sobretot passat el monestir de Sant Benet. Hi ha un cartell que indica que queden 1,6km per arribar allà on està la moreneta. Però abans haurem de superar les pitjors rampes. Comencem amb una del 8% sostinguda i llarga. Cal pujar pinyó per no carregar les cames, que ja comencen a pesar. Em passen dos ciclistes de la zona, que em diuen que queda poc, però el pitjor.</p> <p class="MsoBodyText"></p><p class="MsoBodyText" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Efectivament, la rampa del 12% ja està aquí. Torno a pujar els pinyons que queden i em fico de peu sobre la bici intentant fer-la ballar. Costa molt pujar-la. L’esforç és gran, però les ganes de superar-la poden. Són pocs metres que es fan eterns, però la supero. El Teo també. Encara queda 1km, i dur. També es fa molt llarg. El ritme ha baixat per l’esforç de la maleïda rampa. Però un cop entres al pàrquing de Montserrat saps que ja ho tens a tocar. La gent que ha pujat en cotxe, moto o bus, et mira amb cara estranya. La teva cara reflexa patiment i esforç, però el somriure de satisfacció comença a aparèixer. Finalment arribo a l’esplanada. Aixeco el puny dret en senyal de victòria personal. La més gran. Només dos minuts després arriba el Teo. També amb un somriure immens a la cara. Ens abracem ben fort. Estem suats i cansats, però no importa! Hem superat el nostre primer repte! </span></p><p></p> <span class="Apple-style-span" ><div style="text-align: justify;"><br /></div></span><p></p>Joan Castellhttp://www.blogger.com/profile/13796931996868519909noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3674733257312433253.post-67659051520479764452011-09-09T12:24:00.000-07:002011-09-09T12:29:14.507-07:00Bilbao, dónde los sueños se hacen realidad<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcT-A4qC7eiUUNn6j2Gf6ZN8cXWwZhH9sL8lcypzk3CVOJtrmM99kaxll5oyBmQbYJxjS0thpyjo0luNz4b1RWkQll-E_41Ki-_w7BC4Ria6cs-nX1v2boIRiF_2rXiRxbKO1pTm4_NA7x/s1600/Igor-Anton-Euskaltel-Euskadi-h_54213305330_51347059679_342_226.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 211px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcT-A4qC7eiUUNn6j2Gf6ZN8cXWwZhH9sL8lcypzk3CVOJtrmM99kaxll5oyBmQbYJxjS0thpyjo0luNz4b1RWkQll-E_41Ki-_w7BC4Ria6cs-nX1v2boIRiF_2rXiRxbKO1pTm4_NA7x/s320/Igor-Anton-Euskaltel-Euskadi-h_54213305330_51347059679_342_226.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5650443754470132434" /></a><br /><p class="MsoBodyText">En mi último post, intenté hacer una crónica de lo que fue el épico triunfo de Samuel Sánchez en Luz Ardiden en el pasado Tour de Francia. Diez años después del conseguido por Roberto Laiseka en la misma cima y con el mismo maillot. El del Euskaltel Euskadi. En ese lugar recóndito de los pirineos empezó a generarse lo que hoy se conoce como la marea naranja. Con casi total seguridad esa marea, hoy, 9 de septiembre del 2011, ha vivido su día más glorioso. </p> <p class="MsoBodyText"><!--[if !supportEmptyParas]--> 33 años hacía que la Vuelta Ciclista a España no transitaba por las carreteras del País Vasco. Territorio de Euskaltel, que por aquel entonces ni existía. Bilbao y toda Euskadi esperaban cargados de ilusión la etapa de hoy para poder enseñar al mundo, que la vasca, es de lejos, la mejor afición que hay en este maravilloso deporte.</p> <p class="MsoBodyText"><!--[if !supportEmptyParas]--> Sólo había que ver cómo estaban las cunetas del Alto del Vivero y la gran Vía de Bilbao. Me quedaría corto si dijera que no cabía ni un alfiler. Las filas de gente apartándose in extremis al paso de los ciclistas recordaban a las grandes citas del Tour, ya sea en Pirineos o en Alpes. El griterío era ensordecedor incluso en televisión. Gente movida por una sola pasión, que no es otra que la bicicleta. Pasando por encima de la política. Toda una lección y que demuestra que la Vuelta no puede tardar otros 33 años en volver por estos bellos y más que necesarios parajes para el ciclismo.</p> <p class="MsoBodyText"><!--[if !supportEmptyParas]--> Y entre medio de toda esa muchedumbre apareció Igor Antón, soltando a sus compañeros de fuga en la última ascensión del Alto del Vivero. Abriéndose paso entre su afición que enloquecía en ver a su ciclista y a su equipo de camino a una victoria histórica.</p> <p class="MsoBodyText"><!--[if !supportEmptyParas]--> Los últimos metros de la etapa estuvieron cargados de sentimentalismo en una conjunción perfecta de deporte y pasión. Seguro que más de uno no pudo contener las lágrimas de alegría al ver entrar a Igor primero en la línea de meta. Euskaltel ha escrito su página más brillante en una etapa que quedará grabada en la mente de todo amante del ciclismo.</p> <p class="MsoBodyText"><!--[if !supportEmptyParas]--> Yo, un simple aficionado, hoy he entendido el significado que tiene la bicicleta para cientos de miles de personas que han dado toda una lección. Al acabar la retransmisión, he apagado la tele y en mi cara se dibujaba una sonrisa orgullosa de amar al ciclismo por encima de cualquier otro deporte.</p> <p class="MsoBodyText">Gracias por el día que nos habéis regalado. </p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify;line-height:150%"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></p>Joan Castellhttp://www.blogger.com/profile/13796931996868519909noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3674733257312433253.post-16574681333020834672011-07-14T11:11:00.000-07:002011-07-14T11:17:25.190-07:00Contador no encuentra luz en Ardiden, era para ‘Samu’<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiucHXBfv8gt_H1ZIoZEFLn2j7JRRqQ5fWpvTYmrZ3ACVPgcLDn_SK5uk2YEfTtOXHNfSayDs6huhnFz3cLQ1adS1ts7yA0Fy7WiHEfDecmsrLu3v6WrFD_d3WD_FU8c5npViZQ7T8Zdc20/s1600/Tour_Francia.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 215px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiucHXBfv8gt_H1ZIoZEFLn2j7JRRqQ5fWpvTYmrZ3ACVPgcLDn_SK5uk2YEfTtOXHNfSayDs6huhnFz3cLQ1adS1ts7yA0Fy7WiHEfDecmsrLu3v6WrFD_d3WD_FU8c5npViZQ7T8Zdc20/s320/Tour_Francia.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5629272874403197106" /></a><p class="MsoBodyText"><b>La primera etapa pirenaica nos deja un Samuel Sánchez pletórico con su victoria y Alberto se resiente de su rodilla, perdiendo 13 segundos</b></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><b><span style="font-family:Tahoma"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span></b><b><span style="font-family:Tahoma">La profecía vasca anunciaba que hoy era el día. Diez años después de aquel enorme triunfo de Roberto Laiseka en Luz Ardiden, el campeón olímpico Samuel Sánchez le coge el testigo en la misma montaña. Samu fue la luz. Contador la sombra. El de Pinto cedió 13 segundos respecto a Andy, Evans y Basso. </span></b><b><span lang="EN-GB" style="font-family:Tahoma;mso-ansi-language:EN-GB">33 sobre Frank Schleck.</span></b></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><b><span lang="EN-GB" style="font-family:Tahoma;mso-ansi-language:EN-GB"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span></b>El color naranja en el Tour es sinónimo de espectáculo y sobretodo sacrificio. Los pirineos son territorio Euskaltel. Así lo empezó Laiseka hace diez años en la misma cima en la que hoy Samuel Sánchez ha podido levantar los brazos de la gloria. Por fin en el tour. A lo grande. “Samu” fue el más ambicioso de la general. Con tiempo perdido y la idea de ganar una etapa metida en la cabeza, el asturiano se fue en los últimos kilómetros del descenso del Tourmalet del grupo de favoritos, comandado por los Leopard. Antes se había subido el inédito Hourquette con una fuga de seis hombres por delante y Kreuziger tratando de contactar con ellos en un contraataque.</p> <p class="MsoBodyText2"><!--[if !supportEmptyParas]--> Poco a poco se fue desgranando la fuga, dónde estaba Rubén Pérez, que a la postre hizo un gran trabajo para Samu en la transición de Tourmalet y Luz. Cabeza de carrera llegaba a los pies de la última ascensión. La que tenía que empezar a clarificar la general, pero sobretodo, mostrarnos realmente cómo andaban los gallos.</p> <p class="MsoBodyText2"><!--[if !supportEmptyParas]--> Samu seguía en su ímpetu, dando caza a los dos últimos integrantes de la escapada del día. Sólo el corredor del Omega Lotto, Vanendert, era capaz de seguir la rueda ganadora. Por detrás, Basso ponía a tirar Smydtz y los Schleck y Contador empezaban su particular juego.</p> <p class="MsoBodyText2"><!--[if !supportEmptyParas]--> El de Pinto se veía de repente rodeado por Andy y Frank. Literalmente. Y ahí empezó el baile. Después de un par de tentativas de los dos luxemburgueses, fue el mayor, Frank, quién consiguió marcharse montaña arriba. Contador no quiso, o no pudo, responder al invite. Frank empezaba a acercarse a Samuel, que veía cerca el triunfo. Ya en el último kilómetro, Vanendert fue el primero en intentarlo, pero ésta vez, Samu tuvo la sangre fría de aguantar al momento idóneo. Una vez tuvo la rueda del ciclista del Lotto. Cambió el ritmo. Se dirigía hacia su sueño de pequeño. Rodeado de miles aficionados vascos, viajando diez años atrás en el tiempo. Samuel saboreó los últimos metros y lo celebró con rabia y emoción. Mucha emoción.</p> <p class="MsoBodyText2"><!--[if !supportEmptyParas]--> Por detrás, la nota negativa. Contador cedía en los últimos metros. Castigado por los ataques de los Schleck y por las molestias de su rodilla derecha. Esa rodilla tan castigada por la caídas. Andy, Basso y Evans lo aprovecharon para sacar tajada. Fueron 33 segundos los perdidos respecto Frank y 13 sobre Andy y los demás. En la general, el de Pinto está a dos minutos del mayor de los Schleck.</p> <p class="MsoBodyText2"><!--[if !supportEmptyParas]--> Mención aparte merece la actuación del líder del Tour de Francia. El guerrero francés Thomas Voeckler, que se vio favorecido del control de los favoritos, superó de amarillo esta primera jornada de montaña. Sólo cedió 50 segundos sobre el ganador de la etapa y 20 sobre Evans. Todo un prodigio en el 14 de julio, día de fiesta nacional en Francia.</p> <p class="MsoBodyText2"><!--[if !supportEmptyParas]--> El siguiente test será este sábado en Plateau de Beille. En principio la etapa de mañana se presenta de transición para los hombres de la general. Se sube el Aubisque, otro puerto mítico, pero se corona a 40km de meta. Demasiado lejos. Así pues habrá que esperar al sábado para ver cómo evoluciona la rodilla que ahora tiene pendiente a todo el mundo. Será momento de sacar las conclusiones más claras y ver si Contador está en disposición de luchar por este Tour, que se le empieza a poner cuesta arriba. Y sólo son las primeras rampas.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><b><span style="font-family:Tahoma"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><b><span style="font-family:Tahoma"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormal"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></p>Joan Castellhttp://www.blogger.com/profile/13796931996868519909noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3674733257312433253.post-61924748621826587572011-07-08T11:15:00.000-07:002011-07-08T11:21:59.368-07:00El tour de les migdiades<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGagZvR7hkHlv0PHm7KGWpht9S4fzaUri33iquWFTq8qhSOeJi23jS2hCwn9j83kTT70Je_eQl7dnsrQnwcl6ULaXsgvG6S8ipMYI3-49lABwHvT4aGwpBsK9MQoBLtxcD-Bwx8Mulqb_q/s1600/Plateau-de-Beille-crowds.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGagZvR7hkHlv0PHm7KGWpht9S4fzaUri33iquWFTq8qhSOeJi23jS2hCwn9j83kTT70Je_eQl7dnsrQnwcl6ULaXsgvG6S8ipMYI3-49lABwHvT4aGwpBsK9MQoBLtxcD-Bwx8Mulqb_q/s320/Plateau-de-Beille-crowds.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5627047667922579986" border="0" /></a><br /><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if !mso]><object classid="clsid:38481807-CA0E-42D2-BF39-B33AF135CC4D" id="ieooui"></object> <style> st1\:*{behavior:url(#ieooui) } </style> <![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Taula normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify">Juliol. Calor, xafogor, vacances?, platja, turistes i...Tour de França. Ens agradi o no el ciclisme, tothom, qui més qui menys, sempre acaba mirant alguna etapa de la carrera més important i mediàtica del ciclisme. El Tour de França. I per què? Alguns per pur fanatisme, d’altres perquè els hi desperta cert interès; i la immensa majoria, segons diuen, perquè és la millor medicina per fer la migdiada....</p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"> Sí. Malauradament existeix la dita popular que diu que el Tour (i el ciclisme en general) tant sols serveix per deixar-se endur, tancar els ulls i al despertar, dir que has dormit de collons amb la carrera de fons. Jo vull analitzar el perquè. Farem de Mourinho ciclista.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span style="mso-spacerun:yes"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal">Primer punt</b>. La Grande Boucle es disputa en ple mes de juliol, migdies després de dinar. Les etapes finalitzen sobre les 17:30h, per tant, és justament l’hora que els espanyols fan allò tant típic i tant nostrat, mentre els belgues, francesos, alemanys (veritables seguidors d’aquest esport)..etc estan pendents del televisor. És una hora molt poc propícia per fer i veure esport.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span style="mso-spacerun:yes"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal">Segon punt: </b>La calma que transmet el ciclisme. És molt fàcil quedar-se adormit veient paisatges francesos, escoltant al Carlos de Andrés fent de guia turista o al Perico amb les seves explicacions més tècniques i els seus acudits....A més, veure a 180 paios pedalejar a 40km/h, vulguis o no, et fa cansar a tu mateix. El to de les retransmissions és baix i lent. Menys en les etapes de muntanya i les arribades en general, que tothom se les mira, i el nivell d’atenció i narració puja paral·lelament al de l’emoció de la carrera. </p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"> <b style="mso-bidi-font-weight: normal">Tercer punt:</b> És un documental esportiu. Molt diferent a l’oferta de la graella televisiva que trobem en aquelles hores (i gairebé les 24 hores del dia). Tele novel·les de baixa qualitat, programes de “cotilleos” on els col·laboradors s’escridassen entre ells contínuament i fan que l’espectador sigui incapaç de fer la migdiada per culpa del rebombori ocasionat.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"> <b style="mso-bidi-font-weight: normal">Quart punt: </b>Reconec que les etapes amb final a l’sprint es fan molt llargues, i que potser, el veritable interès tant sols està en els darrers 20km. L’estona prèvia s’aprofita per dormir. Reconec que algun dia la temptació m’ha vençut. Però en quant la carretera s’empina una mica, l’atenció és màxima. Qui realment gaudeix d’aquest esport, es mira l’etapa sencera (si tenim la sort que ens l’ofereixen en directe) per veure com es forma i consolida l’escapada del dia. Analitzar les diferents tàctiques que utilitzaran els equips durant la jornada, la preparació dels darrers quilòmetres amb els líders i homes forts de la general lluitant per una bona posició al pilot. I la pujada final on té lloc la darrera batalla del dia. </p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"> En aquest punt, cap espectador dorm, tothom està amb els ulls oberts i pendents de la televisió. Us convido, sinó sou seguidors del ciclisme, a mirar una etapa d’alta muntanya. Realment us adonareu de la passió que aixeca aquest esport, el sacrifici i esforç que comporta i l’espectacularitat del mateix. Res comparat amb el futbol, bàsquet, tennis.... De veritat, proveu-ho.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"> Pd: Aquí us deixo un vídeo amb una de les pujades més espectaculars que he vist. Gaudiu.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=3WOhvPcgo50&playnext=1&list=PLC6DD3A16F91CC5A7">Contador vs Rasmussen</a><br /><a href="http://www.blogger.com/Juliol.%20Calor,%20xafogor,%20vacances?,%20platja,%20turistes%20i...Tour%20de%20Fran%C3%83%C2%A7a.%20Ens%20agradi%20o%20no%20el%20ciclisme,%20tothom,%20qui%20m%C3%83%C2%A9s%20qui%20menys,%20sempre%20acaba%20mirant%20alguna%20etapa%20de%20la%20carrera%20m%C3%83%C2%A9s%20important%20i%20medi%C3%83%C2%A0tica%20del%20ciclisme.%20El%20Tour%20de%20Fran%C3%83%C2%A7a.%20I%20per%20qu%C3%83%C2%A8?%20Alguns%20per%20pur%20fanatisme,%20d%C3%A2%C2%80%C2%99altres%20perqu%C3%83%C2%A8%20els%20hi%20desperta%20cert%20inter%C3%83%C2%A8s;%20i%20la%20immensa%20majoria,%20segons%20diuen,%20perqu%C3%83%C2%A8%20%C3%83%C2%A9s%20la%20millor%20medicina%20per%20fer%20la%20migdiada....%20%20S%C3%83%C2%AD.%20Malauradament%20existeix%20la%20dita%20popular%20que%20diu%20que%20el%20Tour%20%28i%20el%20ciclisme%20en%20general%29%20tant%20sols%20serveix%20per%20deixar-se%20endur,%20tancar%20els%20ulls%20i%20al%20despertar,%20dir%20que%20has%20dormit%20de%20collons%20amb%20la%20carrera%20de%20fons.%20Jo%20vull%20analitzar%20el%20perqu%C3%83%C2%A8.%20Farem%20de%20Mourinho%20ciclista.%20%20%20Primer%20punt.%20La%20Grande%20Boucle%20es%20disputa%20en%20ple%20mes%20de%20juliol,%20migdies%20despr%C3%83%C2%A9s%20de%20dinar.%20Les%20etapes%20finalitzen%20sobre%20les%2017:30h,%20per%20tant,%20%C3%83%C2%A9s%20justament%20l%C3%A2%C2%80%C2%99hora%20que%20els%20espanyols%20fan%20all%C3%83%C2%B2%20tant%20t%C3%83%C2%ADpic%20i%20tant%20nostrat,%20mentre%20els%20belgues,%20francesos,%20alemanys%20%28veritables%20seguidors%20d%C3%A2%C2%80%C2%99aquest%20esport%29..etc%20estan%20pendents%20del%20televisor.%20%C3%83%C2%89s%20una%20hora%20molt%20poc%20prop%C3%83%C2%ADcia%20per%20fer%20i%20veure%20esport.%20%20%20Segon%20punt:%20La%20calma%20que%20transmet%20el%20ciclisme.%20%C3%83%C2%89s%20molt%20f%C3%83%C2%A0cil%20quedar-se%20adormit%20veient%20paisatges%20francesos,%20escoltant%20al%20Carlos%20de%20Andr%C3%83%C2%A9s%20fent%20de%20guia%20turista%20o%20al%20Perico%20amb%20les%20seves%20explicacions%20m%C3%83%C2%A9s%20t%C3%83%C2%A8cniques%20i%20els%20seus%20acudits....A%20m%C3%83%C2%A9s,%20veure%20a%20180%20paios%20pedalejar%20a%2040km/h,%20vulguis%20o%20no,%20et%20fa%20cansar%20a%20tu%20mateix.%20El%20to%20de%20les%20retransmissions%20%C3%83%C2%A9s%20baix%20i%20lent.%20Menys%20en%20les%20etapes%20de%20muntanya%20i%20les%20arribades%20en%20general,%20que%20tothom%20se%20les%20mira,%20i%20el%20nivell%20d%C3%A2%C2%80%C2%99atenci%C3%83%C2%B3%20i%20narraci%C3%83%C2%B3%20puja%20paral%C3%A2%C2%80%C2%A2lelament%20al%20de%20l%C3%A2%C2%80%C2%99emoci%C3%83%C2%B3%20de%20la%20carrera.%20%20%20Tercer%20punt:%20%C3%83%C2%89s%20un%20documental%20esportiu.%20Molt%20diferent%20a%20l%C3%A2%C2%80%C2%99oferta%20de%20la%20graella%20televisiva%20que%20trobem%20en%20aquelles%20hores%20%28i%20gaireb%C3%83%C2%A9%20les%2024%20hores%20del%20dia%29.%20Tele%20novel%C3%A2%C2%80%C2%A2les%20de%20baixa%20qualitat,%20programes%20de%20%C3%A2%C2%80%C2%9Ccotilleos%C3%A2%C2%80%C2%9D%20on%20els%20col%C3%A2%C2%80%C2%A2laboradors%20s%C3%A2%C2%80%C2%99escridassen%20entre%20ells%20cont%C3%83%C2%ADnuament%20i%20fan%20que%20l%C3%A2%C2%80%C2%99espectador%20sigui%20incapa%C3%83%C2%A7%20de%20fer%20la%20migdiada%20per%20culpa%20del%20rebombori%20ocasionat.%20%20Quart%20punt:%20Reconec%20que%20les%20etapes%20amb%20final%20a%20l%C3%A2%C2%80%C2%99sprint%20es%20fan%20molt%20llargues,%20i%20que%20potser,%20el%20veritable%20inter%C3%83%C2%A8s%20tant%20sols%20est%C3%83%C2%A0%20en%20els%20darrers%2020km.%20L%C3%A2%C2%80%C2%99estona%20pr%C3%83%C2%A8via%20s%C3%A2%C2%80%C2%99aprofita%20per%20dormir.%20Reconec%20que%20algun%20dia%20la%20temptaci%C3%83%C2%B3%20m%C3%A2%C2%80%C2%99ha%20ven%C3%83%C2%A7ut.%20Per%C3%83%C2%B2%20en%20quant%20la%20carretera%20s%C3%A2%C2%80%C2%99empina%20una%20mica,%20l%C3%A2%C2%80%C2%99atenci%C3%83%C2%B3%20%C3%83%C2%A9s%20m%C3%83%C2%A0xima.%20Qui%20realment%20gaudeix%20d%C3%A2%C2%80%C2%99aquest%20esport,%20es%20mira%20l%C3%A2%C2%80%C2%99etapa%20sencera%20%28si%20tenim%20la%20sort%20que%20ens%20l%C3%A2%C2%80%C2%99ofereixen%20en%20directe%29%20per%20veure%20com%20es%20forma%20i%20consolida%20l%C3%A2%C2%80%C2%99escapada%20del%20dia.%20Analitzar%20les%20diferents%20t%C3%83%C2%A0ctiques%20que%20utilitzaran%20els%20equips%20durant%20la%20jornada,%20la%20preparaci%C3%83%C2%B3%20dels%20darrers%20quil%C3%83%C2%B2metres%20amb%20els%20l%C3%83%C2%ADders%20i%20homes%20forts%20de%20la%20general%20lluitant%20per%20una%20bona%20posici%C3%83%C2%B3%20al%20pilot.%20I%20la%20pujada%20final%20on%20t%C3%83%C2%A9%20lloc%20la%20darrera%20batalla%20del%20dia.%20%20%20En%20aquest%20punt,%20cap%20espectador%20dorm,%20tothom%20est%C3%83%C2%A0%20amb%20els%20ulls%20oberts%20i%20pendents%20de%20la%20televisi%C3%83%C2%B3.%20Us%20convido,%20sin%C3%83%C2%B3%20sou%20seguidors%20del%20ciclisme,%20a%20mirar%20una%20etapa%20d%C3%A2%C2%80%C2%99alta%20muntanya.%20Realment%20us%20adonareu%20de%20la%20passi%C3%83%C2%B3%20que%20aixeca%20aquest%20esport,%20el%20sacrifici%20i%20esfor%C3%83%C2%A7%20que%20comporta%20i%20l%C3%A2%C2%80%C2%99espectacularitat%20del%20mateix.%20Res%20comparat%20amb%20el%20futbol,%20b%C3%83%C2%A0squet,%20tennis....%20De%20veritat,%20proveu-ho.%20%20Pd:%20Aqu%C3%83%C2%AD%20us%20deixo%20un%20v%C3%83%C2%ADdeo%20amb%20una%20de%20les%20pujades%20m%C3%83%C2%A9s%20espectaculars%20que%20he%20vist.%20Gaudiu.%20http://www.youtube.com/watch?v=3WOhvPcgo50"></a><br /></p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><br /></p>Joan Castellhttp://www.blogger.com/profile/13796931996868519909noreply@blogger.com0