jueves, 7 de abril de 2011

Rosa Maria Calaf: "El Periodisme no és un treball. És una responsabilitat social"


Si parlem d’una referència clara del periodisme en el món de la corresponsalia, sens dubte, et ve a la ment un nom. Rosa Maria Calaf. Corresponsal de TVE durant gairebé 30 anys a Moscú, Viena, Buenos Aires, Nueva York...i l’àrea d’Àsia i el Pacífic en la seva darrera etapa, abans de que, al 2008, es veiés obligada a acollir-se a l’ERE de la televisió pública, i per tant, a pre jubilar-se.

Actualment, al veterana periodista es dedica a oferir conferències, donant el seu punt de vista del periodisme actual. Tarragona va ser escenari d’una de les seves conferències i no me la vaig voler perdre. Em va sorprendre el to reivindicatiu que Calaf va emprar en la majoria del seu discurs, defensant a capa i espasa el periodisme de fa uns anys. Més que de les seves vivències i batalletes personals, la conferència va girar entorn dels mals del periodisme actual. I els va clavar.

Primer mal: “El periodista no és protagonista ni estrella. Té en les seves mans una cosa tan fràgil com la informació. I l’ha de respectar”. Quantes vegades hem vist l’afany de protagonisme d’un periodista, passant-se la informació pel folre, amb la única intenció del seu lluïment personal?

Segon mal: “ Els periodistes s’han convertit en empleats dels seus empresaris. La màxima prioritat són els interessos comercials. Hem creat un info entreteniment amb més safareig, més publicitat i menys notícies i sobretot, menys periodisme d’investigació”. No cal dir que tant diaris, ràdios i televisions s’han convertit en simples empreses, on els números manen. L’economia està per sobre del dret a informar.

Tercer mal: “En la selecció de notícies pesa més el seu poder d’impacte, que no pas la seva importància. En els darrers anys estem patint un canvi d’estètica i els informatius es realitzen amb més música, més lluminositat. Els presentadors dels informatius sembla que sempre estiguin alegres, donin la informació que donin. Amb això, el públic s’acaba acostumant”. Amb aquesta afirmació em ve l’exemple de la cadena privada Antena 3. Són els més innovadors en aquest aspecte, amb informatius més espectaculars i uns presentadors que han abandonat la taula per poder caminar tranquil·lament pel plató.

Quart mal: “La informació està acotada pel ‘timing’. La informació a l’instant no és compatible en seguir l’actualitat al moment. La qualitat de la informació s’acaba ressentint”. Televisivament parlant és complicat explicar el que està succeint en un minut deu segons, i cada vegada més, aquest temps de crònica s’ha vist reduït. La pròpia Calaf va afirmar que a mesura que passaven els anys, el temps marcat de connexió anava minvant, fins a disposar de tant sols aquest minut deu.

L’ex corresponsal també es va referir en la seva compareixença a que “el periodista jove té complicat fer valer el seu criteri i perd pes a l’hora de decidir el que és noticiable”. L’agenda informativa, en més de la meitat dels casos, et ve marcada des de dalt com se sol dir i tens poc marge de maniobra.

Però si hi ha una frase que em va quedar gravada i no pot ser més certa, és aquesta: “El periodisme no és un treball. És una responsabilitat social”. Exacte. El periodisme té la responsabilitat de generar opinió entre els seus lectors, oients i telespectadors; i que siguin ells els qui puguin opinar després d’haver rebut la informació necessària. Això sí, una informació sense censura, explicada tal i com està succeint. I sobretot contrastada. La llei número 1 del periodisme.