jueves, 2 de febrero de 2012

Tanca els ulls i pedaleja, que jo et porto


Dedicar-se al món del ciclisme de manera professional està destinat a tant sols uns escollits. El ciclisme, esport dur on els hi hagi, requereix patiment i molt de sacrifici. Ara imagineu-vos que a aquests dos factors has de sumar el fet de ser el guia d’una altre persona en una bicicleta tàndem. Perquè aquesta persona és cega i no pot competir per si sola. Tu ets els seus ulls. El seu pilot, el seu guia en definitiva. Aquest és el cas del ciclista reusenc de 33 anys, David Llauradó. Fa més d’onze anys que competeix en modalitat tàndem juntament amb el deficient visual Christian Venge. En aquest temps s’han penjat infinitat de medalles tant en campionats nacionals, europeus, mundials i jocs Paralímpics (veure currículum adjunt). Sens dubte, la més important, la medalla d’or de Pequín en contrarellotge en els Jocs Paralímpics de l’any 2008.

El David i el Christian es van conèixer el mateix any 2001 “gràcies al seleccionar català de pista, Jaume Mas. Ell em va proposar anar a córrer un campionat d’Espanya, ja que els de l’equip ONCE li havien demanat algú per competir amb un noi que tenia opcions de medalla. Vaig acceptar” explica el mateix Llauradó. “Vam fer una setmana prèvia de concentració per practicar. El primer dia que vam pujar al tàndem quasi caiem. Però vam aconseguir guanyar el campionat i aquest va ser el nostre inici”.

Els secrets del tàndem

En el tàndem, la compenetració és la clau de l’èxit. “El secret és entendre’s i tenir característiques similars a sobre la bici. Has de tenir la màxima coordinació amb el teu company. Naturalment, influeix portar molt de temps junts. Al principi de començar a rodar hi havia molt de diàleg entre els dos per qualsevol circumstància de carrera. Si jo m’aixecava, si venia una corba...ara tot això no ho parlem. Estem molt compenetrats i tenim els automatismes molt marcats. Ens coneixem els moviments i només parlem els temes tàctics”.

El David confessa que “és curiós ser els ulls de l’altre persona. Al principi sí que hi pensava, però sempre dic que és com anar en avió. Has de confiar amb el pilot”. Tot és qüestió de confiança. En un tàndem l’encarregat de maniobrar és el que va en la posició davantera (el David) i el de darrera (el Christian) és qui aporta la força. Ja hem dit que s’han de tenir estils molt semblants i “nosaltres ho hem anat polint, tot i que ja teníem característiques similars. Conec a ciclistes molt bons per separat, però que en tàndem no han acabat de funcionar. A mi, el que més em va costar de passar a competir sol amb tàndem va ser el canvi biomecànic per poder conduir bé la bicicleta. És com quan estàs acostumat a conduir un cotxe i passes a conduir un camió. Sempre recordo el primer campionat de carretera d’Espanya que vam guanyar (2002). Ens vam escapar perquè em feia por anar amb el pilot, sobretot en una de les baixades que hi havia. Vam arrencar abans de la baixada, perquè no tenia total seguretat d’anar amb el pilot. Vam aconseguir un avantatge suficient per guanyar, però va ser una victòria per por”. El pilot dels tàndems és més reduït que el del panorama individual. “Hi cabem menys i és diferent rodar en grup. Al principi em notava més segur a la pista perquè corries sol, tot i que la bici no tingui frens”.

Després de tants anys plegats la relació entre els dos ciclistes també ha anat evolucionant. “El primer dia que vam pujar al tàndem érem uns desconeguts. A partir d’aquell dia la relació va passar per diferents etapes. Primer ens vam convertir amb socis, posteriorment amistat i a dia d’avui, amb molt amics amb una gran confiança l’un amb l’altre”. A més, el David es mostra satisfet pel fet d’haver pogut ajudar a algú complir el seu somni. “És possible que si el Christian no hagués competit amb mi ho hauria fet amb algú altre. Amb millors o pitjors resultat, però segur que s’hauria pogut dedicar també al ciclisme. Però el fet de que hagi estat amb mi és una cosa que em dóna satisfacció”.

La “crono” la seva especialitat

El David explica que “som bons rodadors. No tenim molta punta de velocitat i no pugem malament. Amb aquests arguments és obvi que la nostra prova és la contrarellotge”. Una modalitat que ha donat la majoria d’èxits a aquest tàndem. “Tinc la sensació que si realment guanyes és perquè ets el més fort. En una cursa en línia influeixen molts factors. Guanyen els més forts, però no necessàriament el més fort. En canvi, el crono no enganya. És el resultat més real”.

I quin és l’entrenament que s’ha de fer per arribar a ser campió del món o medalla paralímpica? “Primer has de fer un treball de base important. Sense ell, no pots treballar la intensitat, per tant, has de tenir molt de fons en carretera. Quan jo arribo a un mundial, porto acumulats prop de 20.000 quilòmetres”. Un dels entrenaments més exigents és el que es fa darrera d’una moto. “El tècnic es posa a rodar amb la moto i nosaltres al darrera, realitzant una distància i pulsacions equivalents a la prova (solen ser 30 quilòmetres contra el crono i 115-120km de línia). Això es fa per mantenir una cadència que si ho intento fer sol, em foto una pallissa que no em recupero en dos dies. Darrera la moto es talla l’aire, agafes la cadència i et dóna un plus addicional”. Aquest treball es complementa amb els altres tests que el David fa a prop de casa, per les zones del Baix Camp i Priorat, i també per la costa. “Aquí tenim de tot, en 70 quilòmetres pujo tres colls i puc rodar per pla. Ve molta gent estrangera a entrenar a les nostres comarques”.

El treball a velòdrom per córrer per pista també és indispensable. A Tarragona en trobem dos. Un a Camp Clar i un altre a Mont-Roig del Camp. Però el David ha tingut un problema. Molt greu. “Les últimes vegades que ha anat a Camp Clar, no se m’han volgut obrir els llums. No m’han deixat entrenar. És patètic que estiguis preparant un mundial i no puguis anar a entrenar al velòdrom que tens més a prop de casa”.

Qui regeix el ciclisme paralímpic?

“Hi hagut molts canvis, la Unió Ciclista Internacional (UCI) va impulsar una fusió del paralimpisme a les federacions normals”. Abans existia les federacions dels cecs, els físics i els de paràlisi cerebral. “La UCI va dir que s’havia acabat i que s’havia d’integrar tot a la Real Federación Española de Ciclismo (RFEC).” El principal patrocinador i impulsor era la ONCE, sobretot impulsor de carreres i proves, però amb aquesta unificació “ho van deixar una mica, encara que mantenint el treball amb la base. La Federació no organitza tantes curses i se’n cuida més de la selecció. Ara podem dir que el paralímpic està totalment integrat i això és un avenç.

Amb Londres a l’horitzó

La temporada d’aquest any està marcada pels jocs de Londres, sense cap mena de dubte. Però abans, el tàndem Llauradó Venge tenen una cita important. Aquest mateix 9 de febrer es disputa el mundial de pista a Los Ángeles. Un cop s’acabi aquesta competició, el ciclista reusenc realitzarà un micro descans de dues setmanes per tornar a competir a la Bira, al País Basc. Una prova Internacional per seleccions de la Copa d’Europa. D’aquesta modalitat en disputarà dues més. Una a Segòvia i una altre a Roma. I a l’estiu, la gran cita. Les olimpíades a Londres. “Aquest és el gran objectiu. Anar a fer medalla. Superar el resultat de Pequín és complicat, però hi hem d’anar amb optimisme”. En relació a la medalla d’or de Pequín, el David reconeix “que és lo màxim. La plata d’Atenes va ser molt especial, però estàs al pòdium molt content amb la plata i veus al del costat que té la medalla d’or...”


Es pot viure exclusivament de l'esport?

El David ens explica que els esportistes olímpics i paralímpics tenen la seva font d’ingressos derivats del Plan ADO (Asociación Deportes Olímpicos). “És un programa destinat als esportistes per a que puguem continuar treballant preparant els Jocs i aconseguint més medalles. De moment, tot i la crisi, l’ADO no l’han tocat”. Tot el contrari del que ha passat amb unes primes per resultats que atorgava la Generalitat i que des de l’any passat s’han deixat de donar.

“Els controls han d’existir”

Durant la conversa amb el David, inevitablement surt el tema del dopatge i ell és clar i rotund. “Estem molt controlats. Tenim fulles de localització per a qualsevol moment fora de competició. L’any passat vaig passar tres controls fora de competició i de forma inesperada. Tu ja saps que això funciona així, però no deixa de ser incòmode, quan en d’altres esports veus que les coses no van així. Has de vigilar molt el que prens. Has de llegir bé els prospectes de qualsevol medicament, fins i tot la cosa més insignificant”. Un exemple. “ En un campionat tenia mal de gola, però el que m’havia de prendre per curar-ho em podia donar positiu. I si em prenia algun medicament més fluix no em curava...” Tot i això, el David té clar que “el control ha d’existir. Ningú pot fer trampes. Hi ha molts controls i tinc la certesa de que el que em guanya no va dopat. Això sí, els controls haurien de ser iguals per a tothom”.

Està clar que el David és un enamorat de la bicicleta i té clar que quan es baixi de la bicicleta “m’encantaria seguir vinculat en el món del ciclisme, ja sigui de preparador, d’entrenador. És el que he fet sempre”. Abans d’acabar la conversa, el David recorda els seus inicis. “Quan t’hi poses veus el maillot groc del Tour. No veus res més, ni pistes ni clàssiques...A mesura que avances descobreixes que hi ha altres competicions que li dones el valor suficient. Estic molt satisfet amb la meva trajectòria. He aconseguit ser professional del ciclisme”.

Currículum de David Llauradó:

CAMPIONATS NACIONALS

Persecució pista: 1er. Anys 2001,2002,2003,2004,2005,2006,2007,2008.

Contrarellotge carretera: 1er. Anys 2003,2004,2005,2006,2007,2008, 2010.

Fons carretera: 1er. anys 2002,2005,2007,2008.

CAMPIONATS D’EUROPA

Persecució pista: 1er. Any 2003. Praga. (Rep. Txeca).

2on. Any 2005 Alkmaar. (Holanda).

Contrarellotge carretera: 1er. Any 2003. Teplice. (Rep.Txeca).

1er. Any 2005. Alkmaar. (Holanda).

CAMPIONATS DEL MON:

Persecució pista: 1er. Any 2006. Aigle. (Suïssa).

2on. Any 2002 Augsburg. (Alemanya).

2on. Any 2007.Burdeus. (França).

2on. Any 2009. Manchester.

Contrarellotge carretera: 1er. Any 2007. Burdeus.

1er. Any 2009. Bogogno. (Italia).

2on. Any 2010. Baie Comeau. (Canadà).

2on. Any 2011. Roskilde. (Dinamarca).

Fons carretera: 3er. Any 2002. Altenstaldt.(Alemenya).

VOLTA A BELGICA:

1er anys: 2005,2006,2008.

ESCALADA A MONTJUÏC

1er. Anys: 2002, 2004, 2006, 2007

JOCS PARALÍMPICS:

Medalla de plata Atenes 2004 en combinada de carretera.

Medalla d’ or Beijing 2008 en contrarellotge carretera.

Medalla de plata Beijing 2008 en persecució pista.