Primeres impressions

Només porto dos dies a la que serà la meva ciutat durant els propers 6 mesos. Vancouver.  Però en aquest petit  temps ja he pogut comprovar les primeres diferències respecte la nostra forma de vida i la nostra cultura. La primera. Pràcticament no existeix l’estrès.  Ni les presses. Passejar pel centre de Vancouver no té ni punt de comparació en fer-ho, per exemple, per Passeig de Gràcia a hora punta. La fauna és pràcticament la mateixa. Executius, banquers i treballadors en general. Però les pautes són diferents. La gent va calmada pel carrer i si et fixes en els rostres, la majoria d’ells dibuixen un somriure de calma.

Una cosa que m’ha cridat l’atenció és que pràcticament en cada “jardinet” dels edificis de negocis, hi ha taules i cadires per a que la gent s’assegui a dinar mentre aprofiten les últimes carícies del sol estiuenc. Treballar, però també gaudir.

Aquesta calma que es respira també es converteix en amabilitat. De moment, a tothom qui he necessitat preguntar quelcom (i ja van unes quantes vegades) m’ha respòs amb un altre somriure i donant totes les explicacions que fessin falta. Els “vancouverians” són gent agraïda i oberta. Disposada a ajudar en el que sigui. Així m’ho han explicat i així ho començo a comprovar. Ahh, un altre fet que em sobta té lloc a l’autobús. Tothom, tothom, quan baixa a la seva parada dóna les gràcies al conductor. I aquest respon i amb un altre somriure. Les vegades que he utilitzat el transport públic a Catalunya això no ho he vist...

Són les primeres impressions d’una societat de la qual aprendré grans valors. Tinc 6 mesos per endavant. Ja us aniré explicant!