18 dies més que intensos han arribat a la seva fi amb l’eliminatòria de Champions. Més enllà dels resultats (una victòria per cadascú i dos empats), els 4 clàssics entre Barça i Madrid ens han deixat moltes coses a analitzar i poques relacionades amb el futbol al camp. Guerra d’entrenadors, els clubs als despatxos, patades, targetes vermelles, simulacions... i sobretot un ambient de crispació exaltada que no agrada gens a ningú.
Però anem a pams. 4 partits. El de Lliga acaba amb taules. La Copa del Rei, per al Madrid gràcies a un gol de Cristiano a la pròrroga. (Sergio Ramos ens va alegrar el dia tirant la copa). El primer assalt de la Champions se l’emportava el Barça per 0-2 amb Messi com a principal protagonista, però compartint escena amb la polèmica servida en forma d’expulsió de Pepe (per a mi és groga). L’últim capítol, partit de tornada al Camp Nou. Empat a un en el millor partit dels quatre. El Barça classificat per a la final de Wembley!Però...torna a aparèixer la polèmica pel gol anul·lat a Higuaín.
Si hem de parlar de futbol, el Barça és l’únic guanyador de tota la ronda de clàssics. Això ja ho sabíem tots pel demostrat els últims tres anys. Però el que no ens esperàvem era trobar un Madrid tan especulatiu. Només a la tornada de la Champions va intentar jugar la pilota mirant la porteria contrària. Tard. Quan necessitava tres gols per classificar-se. Tot i això, en tota l’eliminatòria, el Madrid ha xutat tres vegades a porta. Molt poc per un equip que és un dels més poderosos i multimilionaris del món i amb jugadors amb molt de talent ofensiu. La imatge futbolística del Madrid ha quedat molt tocada i des de la capital es neguen a acceptar-ho.
Les rodes de premsa han estat un partit paral·lel. Mourinho ha anat burxant tota la temporada fidel al seu discurs de víctima. Guardiola no va aguantar més i va respondre en l’escenari ideal. La sala de premsa del Bernabéu on Mourinho “és el puto amo”. Va dir el que la majoria de culers pensàvem. La victòria de l’equip al dia següent va atorgar a Guardiola el títol de campió, mentre alguns es preguntaven, ¿POR QUÉ?Ara bé. Era Guardiola qui havia de fer aquelles declaracions?No. Potser hauríem de mirar cap a dalt.
Però aquests dies han estat marcats per les queixes del Madrid sobre els àrbitres. A la Champions la cosa es va agreujar amb l’expulsió de Pepe i el gol anul·lat a Higuaín. Es parla de Villarato, Eurovillarato, robo, mà negra.... de veritat creieu que hi ha una persecució contra el Madrid? No us sona la història que estem vivint ara? Fa uns anys, era el Barça el club ploraner i el Madrid qui feia bon futbol i guanyava. Les mateixes acusacions que ara. O és que no us enrecordeu d’un Joan Gaspart enfurismat cridant als quatre vents que l’havien robat? Senyors, quan algú s’aferra a criticar als àrbitres, a la UEFA o a qui sigui, només vol dir una cosa. Impotència. Ha passat, està passant i passarà.
I qui és el causant de tota crispació? Principalment el senyor Florentino Pérez, que es dedica a moure els fils de les seves titelles. La premsa. La Central Lechera (es veu que aquest és el nom de la premsa de Madrid) ha contribuït a alimentar dia rere dia tota la polèmica, parlant de tot menys de futbol. La crispació ha arribat als jugadors. Les relacions entre els internacionals de “La Roja” s’han deteriorat i ja veurem com afecta a les concentracions, però dubto molt que les enganxades s’oblidin fàcilment.
En fi, que han estat uns dies apassionants i frenètics, que deixa al Barça molt a prop de dos títols i amb el Madrid amb la Copa del Rei. Dos estils ben diferents. Per sort el bon futbol s’ha imposat a les patades i el més pur ‘catenaccio’. També han deixat dos clubs immersos enmig de denúncies i acusacions, futbolistes cremats...L’afició del Barça orgullosa del seu equip i dels valors que representa, mentre els merengues es queixaran durant molt de temps dels arbitratges patits. Fàcilment influenciables no són capaços d’acceptar que el millor equip del món els ha guanyat justament.
Wembley ens espera!
PD: Encara no em crec la recuperació miraculosa d'Abidal!quin moment més bonic es va viure amb la seva reaparició, l'ovació del públic i la mantejada dels seus companys
No hay comentarios:
Publicar un comentario