viernes, 8 de julio de 2011

El tour de les migdiades


Juliol. Calor, xafogor, vacances?, platja, turistes i...Tour de França. Ens agradi o no el ciclisme, tothom, qui més qui menys, sempre acaba mirant alguna etapa de la carrera més important i mediàtica del ciclisme. El Tour de França. I per què? Alguns per pur fanatisme, d’altres perquè els hi desperta cert interès; i la immensa majoria, segons diuen, perquè és la millor medicina per fer la migdiada....

Sí. Malauradament existeix la dita popular que diu que el Tour (i el ciclisme en general) tant sols serveix per deixar-se endur, tancar els ulls i al despertar, dir que has dormit de collons amb la carrera de fons. Jo vull analitzar el perquè. Farem de Mourinho ciclista.

Primer punt. La Grande Boucle es disputa en ple mes de juliol, migdies després de dinar. Les etapes finalitzen sobre les 17:30h, per tant, és justament l’hora que els espanyols fan allò tant típic i tant nostrat, mentre els belgues, francesos, alemanys (veritables seguidors d’aquest esport)..etc estan pendents del televisor. És una hora molt poc propícia per fer i veure esport.

Segon punt: La calma que transmet el ciclisme. És molt fàcil quedar-se adormit veient paisatges francesos, escoltant al Carlos de Andrés fent de guia turista o al Perico amb les seves explicacions més tècniques i els seus acudits....A més, veure a 180 paios pedalejar a 40km/h, vulguis o no, et fa cansar a tu mateix. El to de les retransmissions és baix i lent. Menys en les etapes de muntanya i les arribades en general, que tothom se les mira, i el nivell d’atenció i narració puja paral·lelament al de l’emoció de la carrera.

Tercer punt: És un documental esportiu. Molt diferent a l’oferta de la graella televisiva que trobem en aquelles hores (i gairebé les 24 hores del dia). Tele novel·les de baixa qualitat, programes de “cotilleos” on els col·laboradors s’escridassen entre ells contínuament i fan que l’espectador sigui incapaç de fer la migdiada per culpa del rebombori ocasionat.

Quart punt: Reconec que les etapes amb final a l’sprint es fan molt llargues, i que potser, el veritable interès tant sols està en els darrers 20km. L’estona prèvia s’aprofita per dormir. Reconec que algun dia la temptació m’ha vençut. Però en quant la carretera s’empina una mica, l’atenció és màxima. Qui realment gaudeix d’aquest esport, es mira l’etapa sencera (si tenim la sort que ens l’ofereixen en directe) per veure com es forma i consolida l’escapada del dia. Analitzar les diferents tàctiques que utilitzaran els equips durant la jornada, la preparació dels darrers quilòmetres amb els líders i homes forts de la general lluitant per una bona posició al pilot. I la pujada final on té lloc la darrera batalla del dia.

En aquest punt, cap espectador dorm, tothom està amb els ulls oberts i pendents de la televisió. Us convido, sinó sou seguidors del ciclisme, a mirar una etapa d’alta muntanya. Realment us adonareu de la passió que aixeca aquest esport, el sacrifici i esforç que comporta i l’espectacularitat del mateix. Res comparat amb el futbol, bàsquet, tennis.... De veritat, proveu-ho.

Pd: Aquí us deixo un vídeo amb una de les pujades més espectaculars que he vist. Gaudiu.

Contador vs Rasmussen


No hay comentarios:

Publicar un comentario