Claim your place

L’última actualització del blog va ser al novembre. Des de llavors moltes coses han passat i el poc temps per escriure i, a vegades, les poques ganes, han fet que tingués aquest espai totalment abandonat. Molts de vosaltres ja sabeu que des del desembre estic vivint a Whistler. Un poble de muntanya situat aproximadament a 200km al Nord de Vancouver i que és conegut per ser un dels millors ski resort del món. I no és per a menys. Dos muntanyes (Whistler i Blackcomb) donen lloc al nom del complex. I totes dues són un paratge incomparable per als amants d’aquest esport. Més de 200 pistes i quilòmetres i quilòmetres de neu pols, el que és denominat “powder”, fan d’aquest lloc l’epicentre de l’esquí nord americà. O si m’ho permeteu, de tota Amèrica. Aquí teniu un tastet.  http://www.youtube.com/watch?v=gRitE61vwgs

Viure a Whistler no és gens fàcil. Primer no ho va ser per les condicions climatològiques (nevant pràcticament cada dia i amb temperatures entre 0 i -10). Per a un noi de costa mediterrània és xocant el canvi, però em vaig adaptar prou bé. I segon, pels preus del menjar.. .excessivament cars. Només un exemple. Una poma normal 1,70$. Ja us podeu fer una idea.

A Whistler, el poc temps lliure que tinc, el mato esquiant. I en vaig haver d’aprendre, perquè vaig arribar aquí sense tenir ni idea. Alguns de vosaltres en podeu donar fe. A base de caigudes i patinades durant la primera setmana va ser suficient per aprendre. I no només per oci. Tres dies per setmana vaig a la feina esquiant. Sona a bogeria, però es veritat. Ah, i les vistes des d’una de les oficines, a 2.200m d’alçada, són espectaculars...

M’he passat l’hivern fent gofres, hot dogs, crepes i servint begudes calentes, a banda de portar la comptabilitat i encarregar-me una mica de tot plegat de l’empresa EuroSnack. Una companyia petita que té la seu a Califòrnia. L’amo és francès i té una retirada a Hollande. Ell viu a Califòrnia així que jo sóc com el seu manager a Whistler. No diré que ha estat fàcil. Perquè no ho ha estat. Sobretot per problemes que hem tingut amb algunes de les noies que treballen o han treballat per nosaltres. I també per diversos merders de la feina de cada dia. Però ara que la temporada està pràcticament acabada (tanquem el 21 d’abril) puc dir que em sento content i feliç de com ha anat tot. Moltes pedretes en un camí que des de que havia arribat a Vancouver havia estat planer. Però aquesta feina m’ha servit per créixer professionalment (no com a periodista) i també, per millorar l’anglès, que al cap i a la fi era l’objectiu del meu viatge.

A banda de treballar i esquiar també hi hagut temps de conèixer bona gent, fer excursions amb trineu tirat per gossos, patinatge artístic (bones caigudes...) i un viatget per la costa de Washington i Oregón amb el Rubèn.

No hem desaprofitat gens el temps. I encara queda. Com he dit, tanquem el 21 d’abril i després encara estaré uns dies més per Whistler per fer Hiking, llogar algun dia una bici de carretera (gairebé 7 mesos sense la bici...) i veure l’entorn sense neu. Ah, i també veure algun Black bear! Ja es comencen a despertar i des de que estic al Canadà, que encara no n’he vist cap. Ja va sent hora. Pels boscos de Whistler en tenen comptabilitzats prou d’una vuitantena. I és freqüent veure’ls pel poble en recerca de menjar. En aquest vídeo els podeu veure al jardí d’una casa jugant tranquil·lament. També hi ha un altre animaló comú molt simpàtic. El denominat “Cougar”, o pantera de les muntanyes. Aquest espero no veure’l. O si més no, de lluny. (Als Simpsons en trobareu un exemple http://www.youtube.com/watch?v=NhUkowuX-Ks

A tot això, ja tinc el bitllet de tornada a casa comprat. Sí, perquè hi ha tornada. El visat d’estudiant i treball s’acaba i de moment no hi ha manera de seguir al país. Així que el dia 20 de juny, si tot va bé, aterraré al Prat gairebé 9 mesos després d’haver marxat. Però abans m’espera un gran viatge de gairebé un mes que em portarà a conèixer una gran regió d’Alaska (des d’Ancorage fins a Fairbanks). Per després tornar a baixar fins a la costa oest americana i fer un tomet per San Francisco, Yosemite, Sequoia, Gran Canyon i Las Vegas. Serà moment de fer el salt a la costa est canadenca per visitar Toronto, Mont Real, Otawa i Quebec per finalment estar 4 dies a Nova York i acabar tornant a casa...La part que em va fa més il·lusió? Sens dubte Alaska...serà un somni poder conduir per aquelles carreteres desertes només rodejades de natura. Ja friso per ser-hi. Però abans encara queden dos mesos per gaudir al màxim!