Be Bear aware

Arriba la primavera a Whistler. O això diuen… perquè plou dia sí i dia també amb temperatures entre 0-7 de màximes. Primavera canadenca serà. Al contrari dels països càlids, amb l’arribada de la nova estació els whistlerians es deuen sentir un poc deprimits. Per què? Perquè se’ls hi acaba això de pujar cada dia a la muntanya. Se’ls hi fon l’or blanc. Aquest diumenge serà el darrer dia que Whistler Mountain obrirà les seves portes per als esquiadors (durant l’estiu es converteix en un Bike Park). Tot i que els més desesperats encara tindran oberta Blackcomb Mountain fins el 24 de maig. 6 mesos de temporada d’esquí. Estan bojos.

Bé, a banda d’aquest fet, la primavera trompetera implica el despertar d’un petit animaló molt comú a Whistler i que a mi, personalment, cada vegada m’està fascinant més. Tot i això, encara no està a l’alçada del meu estimat tauró blanc. Es tracta del Black Bear o Ursus Americanus o simplement l’ós negre. És un ós natiu de Nord Amèrica, no massa gran i omnívor El pes d’un mascle oscil·la entre 57-250kg mentre que el de la femella és un 30% menys, 47-170kg. Poden arribar a mesurar fins a dos metres de llarg.

Whistler és considerat territori d’óssos, i prova d’això és el prop del centenar d’óssos que viuen entre les muntanyes i els boscos del poble. I ara estan desperts després dels mesos d’hivernació. Tots els habitants coneixen al peu de la lletra les normes que s’han de seguir per tenir una convivència pacífica entre les dues comunitats. Fins i tot hi ha una associació dedicada exclusivament a aquestes tasques. Get BearSmart Society. Whistler n’és membre des de l’any 2011. Amb el lema "Be Bear aware"

Passejant pel poble et dones compte de la proximitat dels animals. A pràcticament totes les parades dels autobusos hi ha cartells informatius durant tot l’any. I també les papereres tenen tancaments especials a prova d’óssos per a que no puguin “provar” el menjar humà. I sobretot en aquest temps, quan tot just s’han despertat i estan afamats. La brossa és el perfecte complement de calories per a ells. D’aquí els esforços de mantenir-los allunyats del nucli urbà. 

Tot i això, és més que habitual veure els animalons caminant pel mig del poble, normalment a les nits. Però encara és més habitual és veure’ls alimentant-se a qualsevol dels camps de golf que hi ha mejant-se l’herba o simplement a qualsevol àrea residencial.

Què s’ha de fer en cas de trobar-te un cara a cara? Intentar no perdre els nervis. És a dir, actuar amb normalitat, no ficar-se nerviós i començar a parlar a l’ós en un to suau. Mentre li parles t’has d’anar allunyant lentament, però mai sense perdre’l de vista. Òbviament si estan menjant no els has de molestar i menys intentar tocar-los o apropar-te a les cries. Llavors sí que estaríem parlant de veritables problemes. 

Tot i que sembla una convivència pacífica entre ós i humà, l’any passat va ser l’any amb més morts d’óssos en la darrera dècada a Whistler. Més de 20 van resultar morts per diverses causes. 9 d’ells atropellats per cotxes. La resta? Matats després d’haver-se produït un “conflicte”. Aquesta xifra ha fet posar en alerta a autoritats responsables, i també als veïns, de que s’han de seguir extremant les precaucions i buscar noves vies de convivència. Perquè en aquests conflictes qui surt sempre perdent és l’ós, qui acaba sent assassinat...